L' artesania del Pirineu, un motor econòmic i social

Entrada publicada el 15 de gener del 2008 a les 12:23. Arxivada a la categoria general

En els darrers anys, els artesans que viuen i treballen al Pirineu han tingut un paper destacat en el desenvolupament econòmic de la zona. Però, potser ha estat més important, encara, la tasca que han desenvolupat a nivell social en els seus respectius pobles.

Tot i això, hi ha qui apunta que la tasca dels artesans no ha anat acompanyada, fins ara, d'un reconeixement adminsitratiu suficient. Experiències d'altres països de l' entorn europeu posen en manifest algunes mancances en la gestió feta des de les diverses administracions públiques de Catalunya en l'àmbit de les comarques de muntanya i, en aquest sentit, els artesans són un bon indicador de l'estat econòmic i social en què es troben actualment els zones rurals i de muntanya del país, i sembla que per les seves mans hi passen bona part de les solucions que han de fer possible una millora del territori en el qual viuen i treballen.


La recuperació dels pobles

Els artesans han participat activament i en molts casos han estat ells els qui han liderat la recuperació de petits pobles de muntanya que estaven en perill de quedar totalment deshabilitats. La seva tasca en l'elaboració i comercialització de productes, juntament amb la que han fet i fan els agricultors i ramaders i també els professionals de l'hosteleria, ha estat la decisiva per la recuperació de molts pobles de muntanya. L'exemple més emblemàtic d'aquesta situació es troba a 1.200m d'alçada, al poble d'Ossera (municipi de la Vansa i Fórnols).

A Ossera hi ha Cal Nogué on es dediquen a la recol·lecció d'herbes aromàtiques i medicinals i tenen el seu propi jardí botànic. També hi ha l'Eulàlia Torras de Cal Codina, que elabora el famós formatge de cabra curat "Serra Gros" i l'escultor Nico de Winter, que des de Cal Peretó fa autèntiques obres d'art a partir de la pedra. Però a banda de l' experiència d'Ossera hi ha molts altres artesans escampats per tot el Pirineu que amb la seva feina i els seus coneixements han tirat endavant les seves empreses (que en alguns casos han fet el salt de l'artesania a la petitta indústria de qualitat) en petits pobles de muntanya. Els formatgers Josep Lizandra, de Músser, o l'Anna i el Fermí Tordessillas de Peramola són alguns exemples de professionals de l' artesania alimentària que des dels seus pobles duen a terme una important tasca, no només en el sector alimentari sinó també quant a la implicació social en les seves respectives comunitats de veïns, treballant per la millora de la qualitat de vida a les comarques pirinenques.

Els artesans i el turisme

Evidentment, l'artesania està lligada de manera molt estreta als ciutadans pirinencs i a la gent del país, però també manté una relació directa i inevitable amb el turisme. En moltes ocasions, com passa amb l'hosteleria, els artesans s'han convertit en el motiu de la visita dels turistes a determinats pobles de muntanya en els quals hi treballa algun mestre artesà.

Quanta gent no ha anat a Ossera a comprar formatges a l'Eulàlia o plantes medicinals a Cal Nogué? Quanta gent no ha visitat al Prepirineu, el mestre forcaire d'Alentorn, Casimir Brescó? O quanta gent no ha anat a Bor a comprar confitures o fruites amb licors del Tupí de la Cerdanya? Així doncs, l artesania implica un determinat turisme de qualitat i sostenible que els experts diuen que ha de ser un dels eixos bàsics del futur econòmic de les comarques pirinenques.

Aquesta circumstància però, hauria de traduir-se en un reconeixement de les administracions, tant a escala econòmica com d'assessorament i de legislació, als professionals de l'artesania que treballen en nuclis rurals allunyats dels principals eixos de comunicació del país i que amb la seva tasca es mantenen implicats amb el manteniment del territori. " Les administracions insisteixen en potenciar el turisme rural i l'agricultura però en canvi les ajudes són molt petites", afirmen els artesans. "En alguns països europeus, com Àustria o Alemanya, les ajudes a la producció ecològica sóm molt superiors a les que tenim aquí i això contribueix a mantenir la gent al territori. Aquí ha marxat quasi tothom i ara ens trobem que falten pagesos i pastors per mantenir els pobles i els boscos", explica el Peter Elmer. "A més ho tenim díficil per poder competir en un mercat obert com l'actual, ja que a nosaltres ens obliguen a seguir una normativa molt estricta i en canvi en d' altres països són molt més tolerants en l'aplicació de les lleis". hi afegeix l' artesà.

En aquest sentit, l'Associació d' Artesans Alimentaris del Pirineu desenvolupa una important tasca de promoció i de defensa dels interessos dels artesans locals en un context com l' actual en què els efectes de la globalització es deixen sentir amb força en el petit mercat de l' artesania pirinenca.

Autor: Marcel·lí Pascual. Periodista.