Opinió

Els campionats del món d’aigües braves al Pirineu

El dia 21 d’abril es va constituir al Museu Colet de Barcelona el Comitè Organitzador dels Campionats del Món de Canoa de 2019. Sota la presidència de Juan José Roman, President de la Real Federación Española de Piragüismo, el Comitè reuneix les institucions de l’Estat, la Generalitat, de la Diputació de Lleida i dels ajuntaments de la Seu d’Urgell i Sort, i algunes empreses patrocinadores.

El CO vindrà ampliat amb els Comitès Executius de l’organització de cadascún dels Campionats d’aigües braves que estan programats: el mes de juliol, a Sort, la disciplina d’estil lliure; el mes de setembre, a la Seu d’Urgell, les disciplines d’eslàlom, descens-sprint i slalom-cross. L’any 2018 es faran a les mateixes dates i llocs proves de Copes del Món FIC. Els Comitès Executius de cada seu estaran jurídicament emparats per l’ajuntament de Sort i el Parc del Segre SA de la Seu, respectivament.

En aquesta competició de 2019 a la Seu d’Urgell, la disciplina olímpica de canoa eslàlom disputarà la renyida prova mundial de qualificació olímpica, selectiva per accedir als Jocs Olímpics de Tokio de l’any 2020. Més de 70 països es jugaran 82 places, entre les quatre categories de caiac home i dona, i canoa home i dona. Cal recordar que la categoria C1D de canoa dona substituirà la categoria de C2 homes, i augmentarà sensiblement la participació femenina, en la recerca de medalles.

El Secretari General de l’Esport, Gerard Figueres va assenyalar que els campionats esportius havien de ser una gran oportunitat per la promoció del Pirineu català, oferint un bon exemple de divulgació turística de les valls i dels rius pirinencs,  en la seva conjunció de natura i esport. En el mateix sentit, l’orientació dels campionats del 2019 vol ser l’arrelament d’un clúster de canoa d’aigües braves que en base a la Seu d’Urgell, Sort, Foix i Pau, acompanyats d’algunes altres seus d’activitat piragüista en les valls pirinenques, configurin una oferta mundial de qualitat per l’aprenentatge, l’entrenament i la pràctica piragüística.

Les antigues formes de navegació que  tenien els pobladors inuits de l’àrtic, les poblacions de la Polinèsia o el mar Carib, en les darreres dècades s’han renovat admirablement amb nous materials i noves activitats. El piragüisme d’aigües braves de competició, si es fan bé les coses, pot esdevenir un vector de desenvolupament social i econòmic pel Pirineu.

Ara, si les institucions hi donen suport i s’encerta l’estratègia, hi ha el potencial per desplegar en els dos propers anys una nova etapa de l’esport de la canoa que va arrelar fa cinquanta anys als rius del Pirineu, el Noguera Pallaresa, el Segre i el Valira.                                                                                            

Ramon Ganyet