Opinió

Comissió d’Estudi sobre la Candidatura Barcelona-Pirineus dels Jocs d’Hivern 2026

Els governs municipals de Barcelona, presidits pels alcaldes Hereu i Trias, varen impulsar una candidatura olímpica per als Jocs d’Hivern de 2022. El concepte central era presentar Barcelona com a ciutat receptora, i escenari per a les competicions de gel, i la Cerdanya per a les competicions de neu. Dues viles olímpiques, una a la ciutat i una altra al Pirineu.

El projecte de candidatura estava preparat, el suport dels ciutadans de Barcelona era indiferent i favorable, el suport de les institucions del Pirineu gairebé unànime, l’entusiasme de les federacions esportives esperançat i la receptivitat del Consejo Superior de Deportes correctament normal.

Malgrat tenir molt avançada la proposta tècnica de candidatura, la falta de suport polític de la Generalitat (el consens que l’alcalde Trias reclamava) i un emergent problema identitari sobre la canalització de la candidatura a través del Comitè Olímpic Espanyol, van fer desistir de presentar la candidatura el mes de novembre de 2013. Si no et presentes a un concurs és molt difícil de guanyar-lo. Poques veus es varen sentir lamentant la decisió. Convé recordar que si s’hagués presentat Barcelona en aquella oportunitat en què només van quedar dues candidatures -Pequín i Almaty- hi havia altes possibilitats d’aconseguir la nominació, que es fa per votació al Comitè Olímpic Internacional. El Pirineu com a marca de turisme d’hivern va perdre una gran oportunitat. Pequín, sense experiència  d’esports d’hivern i sense instal·lacions, va ser nominada per als jocs de 2022.

El govern municipal de Barcelona, presidit per Ada Colau, superades unes reticències inicials, ha creat el 2016 una Comissió d’Estudi sobre la candidatura dels Jocs d’Hivern 2026. Entre altres, els alcaldes Moliné, d’Alp; Piñeira, de Puigcerdà; Batalla, de la Seu d'Urgell i el tinent d’alcalde Peris, de Lleida, van exposar a la Comissió el seu incondicional suport i els arguments per reprendre una nova proposta de candidatura. Els principals efectes positius que es varen remarcar serien la previsible modernització de les instal·lacions esportives, les millores en les infraestructures i comunicacions cap al Pirineu, la potenciació d’una marca Pirineu a recer del prestigi mundial de la marca Barcelona i el reforç de la simbiosi positiva entre Barcelona capital i la muntanya del Pirineu. Els beneficis econòmics i socials es farien sentir molt especialment en la població pirinenca que, per la seva dispersió i limitada economia, hauria de poder utilitzar els seus recursos ambientals i humans per renovar la seva perspectiva de futur. Una eina per vertebrar el Pirineu a Catalunya. Nova retòrica sobre consideracions anteriors.

A la Comissió d’Estudi, li convindria saber també quin és el projecte de candidatura, i quines són les seves fortaleses i febleses per a esdevenir guanyadora. No ha transcendit si el projecte continuaria essent el mateix que es tenia el 2013, si és diferent o si s’hi han fet algunes modificacions adaptades als criteris actuals del COI. Els escenaris podrien ser revisats en la perspectiva d’opció guanyadora i funcional per als jocs, valorant l’oportunitat de participació de la vall d’Aran, Andorra o la Cerdanya francesa. En cap cas s’ha d’oblidar que un projecte i una presentació de candidatura és només una voluntat de part, ja que l’elecció correspon a l’assemblea del COI. Entre tanta retòrica, caldria potser estudiar primer el què, el contingut del projecte.

El segon aspecte a ressaltar correspon al suport real de la Generalitat, a través de les actuacions per a l’esport, de l’administració de les estacions públiques que hi participarien i de les infraestructures que correspondria estimular i finançar. Els plans i els projectes corresponents depenen absolutament del projecte de candidatura i dels requisits del COI. Aquests últims anys la promoció de l’esport i l’ajuda a les federacions s’han rebaixat considerablement. En la dècada 2003-13 de presència catalana en les competicions de la Federació Internacional d’Esquí, a la Molina, s’hi va donar prestigi i confiança a través de més de 150 competicions de neu. En contrast, després de reduccions d’inversions i retallades, s’han centrifugat les últimes proves mundials de 2016 a la Molina.

Les inversions en estacions  públiques d’esquí també s’han paralitzat

El tercer i definitiu aspecte a tenir en compte, remarcat molt atinadament pel tinent d’alcalde Assens, és el carreró del procés independentista en el qual ens anem endinsant. Com que les nostres autoritats catalanes volen desconnectar de l’Estat en uns pocs mesos, ningú no s’atreveix a demanar al Comitè Olímpic Espanyol que presenti la candidatura olímpica de Barcelona-Pirineus. Alguns, més optimistes, esperen a decidir-se quan Catalunya hagi entrat a les Nacions Unides, el COI hagi aprovat el Comitè Olímpic Català, i puguem formalitzar candidatura pròpia.

L’inconvenient és que queda menys d’un any per presentar candidatures per als JOH 2026, i podria ser que s’hagués d’apuntar cap al 2030 o més endavant. I, entretant, què farem? Comèdia.

Ramon Ganyet. Enginyer de Camins, Canals i Ports