13:09h. Dissabte, 27 Maig de 2017

El passat 31 de gener, va tenir lloc a la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya la compareixença del Director General de Polítiques de Muntanya. Una compareixença que va evidenciar les errònies polítiques i gestió del Govern de la Generalitat envers un territori tant cabdal per al futur del país, malgrat no n’hi hagi la suficient consciència.

El mateix responsable de les Polítiques de Muntanya reconeixia dades objectives que demostren la despoblació que pateix aquest territori, un nivell d’estudis inferior a la mitjana de Catalunya, així com també una natalitat inferior. Ens trobem, doncs, davant un progressiu empobriment, envelliment i despoblació del nostre Pirineu. Dades que no són conseqüència del capritx dels ciutadans i ciutadanes de la muntanya, sinó d’un seguit de decisions condemnatòries pel territori des de fa 7 anys.

La Generalitat ha consolidat les retallades de polítiques de muntanya disminuint fins al 77% les inversions en aquestes zones. La recentralització de serveis públics cap a les ciutats, la retallada en personal sanitari, educatiu i administració han provocat la pèrdua de llocs de treballa alhora que obliga a la gent del Pirineu a fer desplaçaments forçosos. I mentre la muntanya perd inversions, serveis i oportunitats, el Govern decideix crear una nova plaça de protocol per la Delegació del Govern mentre es desmunten delegacions necessàries per a l’equilibri territorial i el desenvolupament econòmic del territori.

Les comarques de muntanya segueixen patint unes comunicacions nefastes, tant viàries com tecnològiques, sense cap indici d’inversió en infraestructures de comunicació, com el necessari túnel de Tres Ponts a Organyà per evitar accidents o la millora de la carretera de Comiols, o agràries com el reg de la Conca de Tremp, imprescindibles per a una recuperació justa i cohesionada dels pobles de muntanya. Tampoc hi ha hagut cap interès en el desenvolupament sostenible del turisme deixant en l’oblit la marca Pirineus, el turisme rural i de càmpings o la promoció dels Parcs Naturals, en els que s’ha retallat els ajuts en un 60% des de 2010.

Si tenim en compte que, a més, les comarques de muntanya és on es concentra bona part de l’activitat agrícola i ramadera del país, les decisions envers el sector tampoc han estat gens favorables. Segueixen pendents els pagaments del 48% dels ajuts de les Indemnitzacions Compensatòries de Muntanya des de 2014, cal garantir les compensacions a cultius i bestiar danyat per fauna salvatge i agilitzar els informes i pagaments pendents a un sector que cada cop ha de superar una regulació més adversa i més traves burocràtiques.

Cal afegir també que després de dos anys que el Parlament aprovés la Llei de Règim especial d’Aran, la Generalitat ha incomplet també el seu compromís per establir un sistema de finançament al Conselh Generau. És més, cada any el Govern retalla més aquest finançament a l’Aran.

Com a conseqüència de tot plegat, moltes famílies es troben amb la necessitat de deixar els seus pobles i la seva activitat professional per instal·lar-se allà on el Govern ha decidit que hi hagi més i millor serveis i oportunitats laborals.

Davant d’aquesta greu realitat, els i les socialistes no hem deixat d’insistir amb propostes i iniciatives que acabin amb el càstig continu d’un Govern que mentre diu defensar el país, oblida el món rural i la muntanya. Enfront un pressupost, el de 2017, que castiga un cop més les nostres comarques, hem forçat l’aprovació d’una quarantena d’esmenes territorials que tenen com a principal objectiu donar el tomb a les polítiques actuals i avançar en la cohesió i la justícia social i territorial. Serà curiós veure com totes aquestes propostes es porten a la realitat o si, un cop més, ens trobem com des de fa set anys xocant amb la frontera real que ja ha creat aquest Govern: la frontera dels incompliments i el menys teniment envers les Terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran.

Òscar Ordeig. Diputat al Parlament i Primer Secretari de la Federació del PSC de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran.