“Ara que està augmentant l’exclusió i la desigualtat, hem de redoblar els esforços per tal que totes les persones, sense cap discriminació, tinguin la oportunitat de millorar les seves condicions de vida i la dels altres”. Aquest és el missatge d’enguany que ens fa arribar el Secretari general de la ONU, Ban Ki-moon, en motiu del Dia Mundial de la Justícia Social.
Lamentablement, tot i el creixement econòmic que viu el nostre país (augment del 3,6% del PIB a Catalunya el 2015) l’exclusió i les desigualtats estan a l’ordre del dia. Veiem com la crisi, econòmica primer, i la pèrdua de drets laborals, socials i civils després, ens han abocat a un augment preocupant de les desigualtats i del repartiment desproporcionat de la riquesa. Per tant, podem afirmar sense cap mena de dubte que no tot és atribuïble a la crisi econòmica.
Vivim immersos en una subordinació constant i intolerable dels mercats financers i dels interessos de les grans empreses que ens despulla, gradualment, dels drets reivindicats i aconseguits al llarg de tants i tants anys. Anem alerta doncs, perquè tal i com deia Aristòtil fa molt i molt de temps “L’únic Estat estable és aquell en que tots els ciutadans són iguals”. De ben segur que si no capgirem la tendència actual de desigualtats creixents tampoc tindrem una societat justa i solidària.
Cal recordar que a Catalunya les retallades en despesa social s’han situat entorn dels 5.000 milions d’euros, retrocedint 11 anys en els nivells de despesa de la Generalitat destinats a aquest concepte. Al mateix temps, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials denunciava que Castilla la Mancha i Catalunya són les dues Comunitats Autònomes que més han retallat en despesa social des de l’inici de la crisi.
No cal ser un expert, doncs, per constatar que les retallades i la pèrdua de drets dels ciutadans que han imposat i defensat com a única alternativa els Governs de CiU i PP ens allunyen de la visió d’Estat d’Aristòtil i, sobretot, de construir una Catalunya amb verdadera justícia social. Així mateix, el descens de les inversions a les Comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, amb una caiguda de les inversions del 80% des del 2010, i la política de recentralització de serveis públics també ens aboca a una fractura territorial que ens afecta de ple. Una de les dades més aclaparadores és el fet que la taxa de risc de pobresa a les terres de Lleida està inclús per damunt de la mitjana catalana. Mentre a Catalunya és del 20,5%, a Lleida és del 21,4%.
Cal reivindicar, doncs, una Catalunya cohesionada social i territorialment. Resulta impossible construir un país pròsper i just sense oportunitats i recursos per aquelles persones i territoris més desafavorits. I aquesta ha de ser una de les màximes prioritats de les Administracions Públiques, dels Parlaments, de les associacions, els sindicats, els treballadors i la societat en general pels propers anys.
Els i les socialistes d’arreu ens refermem en aquest compromís, i així ho demostren les mesures com l’impuls d’un Pla d’Emergència Social, un ingrés mínim vital que eradiqui la pobresa infantil, pujar el Salari Mínim Interprofessional, recuperar la Llei de Dependència o aprovar una Llei d’igualtat salarial...tot un seguit de mesures que en un futur proper i pròsper ha de permetre aturar la fractura social i territorial a les que els governs de dretes, a Catalunya i a Espanya, ens han abocat.
Òscar Ordeig i Molist
Diputat al Parlament de Catalunya i regidor de Compromís X La Seu
