Amics i amigues, us haig de confessar un petit secret: jo encara somnio! Sovint penso que no hi ha res perdut i que ens en podem sortir. Digueu-me utòpic i allunyat de la realitat però crec en les persones i en la bondat de la naturalesa humana. Fins i tot, corrent el risc d’entrar en conflicte amb un reconegut científic com Arcadi Navarro, professor i membre del CSIC, qui afirma que les persones, per naturalesa, no som ni especialment bones ni essencialment egoistes... En definitiva, després de tants anys, sembla que no ens coneixem prou bé per saber si ens decantem amb més facilitat per ser “bons nois” o per “fer la punyeta” constantment. Una bona notícia per aquells que es mouen en la dicotomia blanc/negre, és que sembla ser que fer el bé o el mal depèn de l’elecció que es fa en cada moment...
De fet, davant del desgavell actual provocat per la crisi econòmica i per alguns tramposos, amb la multiplicació de casos de corrupció, injustícies flagrants, pèrdues de drets i llibertats.., podem comprovar, àmpliament, que els humans ens podem comportar com a veritables depredadors de conciutadans i conciutadanes.
El polítics en poden ser una espècie concreta, d’aquests depredadors. Mentre alguns (menys dels desitjables i més dels que ens podem imaginar) treballen amb passió i convicció per aixecar passions i ésser referents morals, d’altres es troben únicament centrats en alimentar la seva bèstia i en utilitzar el poder en benefici propi i dels seus. Cal posar-se les piles i fer fora aquests segons... Del contrari, seguiran conservant les seves quotes de poder que tant de mal fan a la justícia moral i social.
Encara que a vegades costi de creure, es pot confiar en les persones; en l’altruisme per construir una societat millor. De fet, tampoc hi ha altra alternativa. I digueu-me ingenu, però tinc el ferm convenciment que, en poc temps, obrirem una nova etapa en la que es podrà tornar a confiar en la rectitud i bondat de les persones en general i en els servidors públics en concret. Arran d’aquesta crisis, que se simplifica anomenant-la econòmica i financera, se’n desprèn la necessitat imperant de superar la veritable crisis, la dels valors.
A mi, personalment, m’espanta veure tanta dosis de sectarisme i caciquisme en el terreny polític. La política, que prové del grec polis, i significa ciutat, sorgeix com a eina per a defensar l’interès general i no per servir-se un mateix.
Estic convençut que si no ens deixem arrossegar per la resignació i lluitem per capgirar la deriva moral actual podrem pensar que el somni, encara que només en part, s’haurà fet realitat.
Martin Luther king, que inspira el títol de l’article, ens ha demostrat que es poden aconseguir fites molt importants per a la humanitat però, alhora, que el camí cap a una societat més justa i equitativa no acaba mai. També, que els grans canvis venen de la mà de conviccions fermes i del compromís col·lectiu.
Humilment, aconsello als pacients lectors d’aquestes línies que no deixin de somniar mai en com els agradaria que fossin les coses.., i que s’il·lusionin i participin per fer-les realitat. El camí sempre haurà valgut la pena i ens situarà més endavant.
En un any 2015, saturat de processos electorals, caldrà prioritzar els somiadors, els utòpics i romàntics de la política com a la millor de les garanties per no tornar-nos a equivocar amb algun interessat. És una oportunitat per fer fora “les males arts” i tornar a creure en la política, com aquella noble activitat que es preocupa pel benestar comunitari. Recordeu.., no hi ha bons o dolents, sinó que fer el bé o el mal depèn de l’elecció que es fa en cada moment...
