16:37h. Divendres, 20 d'Octubre de 2017

Al passat ple municipal de la Seu d’Urgell del 3 d’abril es van aprovar algunes modificacions per aquest any de les ordenances fiscals de la nostra ciutat. Entre aquestes modificacions, es va aprovar un augment del cost de les escombraries per a tots els ciutadans i ciutadanes d’un 4,7%. Aquest increment, teòricament, ve donat per l’augment del cànon fixat per la Generalitat a través de l’Agència Catalana de Residus, que és l’administració catalana que gestiona i vetlla per l’aplicació de la legislació vigent.

Així doncs, per què Compromís X La Seu va votar en contra? La resposta és fàcil. No es pot pressionar més als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat amb una nova pujada d’impostos, per petita que sigui. Però, si la Generalitat ha pujat el cànon de les escombraries, per què Compromís X La Seu va votar en contra? És irresponsable aquesta decisió?

Des de Compromís vam decidir votar en contra perquè no estem d’acord en algunes decisions que s’han pres pel que fa a la gestió econòmica, per part de la Mancomunitat. Hi ha dos exemples clars que clarifiquen aquest desacord. El primer és la compra del local de l’Avinguda Valira 3 que va costar 510.000 euros, la qual és totalment injustificable i a un preu desorbitat, a la que també s’ha d’afegir les despeses de les obres corresponents a l’adequació del local per un valor de 251.652,49 euros, sumant un total de 761.652,49 euros. El segon exemple és la compra i renovació de tots els contenidors d’escombraries dut a terme una mica abans de les eleccions municipals de l’any 2015, que va costar 479.603,69 euros. Malgrat una part es va subvencionar, cap d’aquestes inversions estan justificades i menys pagant aquestes quantitats tan importants.

Fem un exercici de ciència ficció i imaginem que no s’haguessin fet aquestes dues inversions, que al nostre parer eren innecessàries. Caldria haver pujat els impostos? Rotundament NO. Per això el vot contrari està més que justificat. I a més, cal afegir que ja s’han anunciat nous augments pels anys 2018, 2019 i 2020.

D’altra banda, alguns grups municipals de l’ajuntament de la Seu es pregunten com és que a l’assemblea de la Mancomunitat el representant de Compromís va votar a favor de l’augment del cànon d’entrada de residus a l’abocador, però en canvi va votar negativament al fet que s’apliqués l’augment a la taxa de recollida. Doncs és molt fàcil: si pugem el cànon d’entrada de residus a l’abocador de la Mancomunitat, com que la pròpia Mancomunitat gestiona el citat abocador, no pagarà més perquè primer paga i després ho cobra, per tant està en equilibri. En canvi, per qualsevol altre que vulgui portar les escombraries al nostre abocador sí que haurà de pagar més beneficiant les malmeses arques de les escombraries.

Més enllà d’aquesta discussió sobre l’augment dels impostos municipals de les escombraries hem de fer una mirada al futur. Fa pocs mesos, l’Agència Catalana de Residus va arribar a un acord amb el Govern d’Andorra per a poder pujar les escombraries a la planta d’incineració de residus del Centre de Tractament de Residus d’Andorra. És això el que volem?

La incineració de residus és defensada per algunes persones, institucions i grups d'opinió, argumentant la seva capacitat de produir energia a partir de la seva combustió, ara anomenada valorització energètica. Però, de fet, la incineració transforma els residus en gasos, partícules en suspensió, aigües contaminades, cendres i escòries. Aquests productes resultants són més tòxics que els residus originals, és a dir, la incineració no elimina els residus sinó que els concentra.

Els productes o residus resultants de la incineració es poden dispersar pel medi ambient: l'aire, el sòl i l'aigua i, a través d'aquest mitjà, arribar als aliments i les persones. Les cendres dels filtres s'han de dur a abocadors de residus perillosos. La incineració també genera aigües contaminades dels sistemes de rentat de la depuració de gasos que cal tractar.

Per altra banda, Andorra enviarà a la planta de compostatge de Benabarre la part de matèria orgànica reciclada dels residus d’Andorra i l’actual abocador de resta de Benabarre servirà de dipòsit de reserva per circumstàncies de manteniment o avaries de la incineradora d’Andorra.

Quina hauria de ser l’alternativa? Hi ha una àmplia experiència amb altres models de gestió de residus municipals que disminueixen significativament els riscos per a la salut i el medi, i són més sostenibles: la minimització en origen (d'envasos, bosses de plàstic, etc.), la reutilització, la classificació en origen, la recollida selectiva, el reciclatge de qualitat i el compostatge. Aquest model redueix les necessitats de matèries primeres, estalvia energia, minimitza els efectes sobre el clima, els efectes negatius sobre la salut i el medi, i no té els elevats costos d'inversió i manteniment de la incineració. Efectivament, no és un camí fàcil. La Mancomunitat ja ha fet camí en aquest sentit i de manera exitosa, i ara més que mai s’ha d'impulsar amb decisió aquesta nova cultura a tota la població i superar les dificultats existents.

Des del punt de vista econòmic, la incineració també genera moltes incerteses, ja que a dia d’avui es desconeixen els costos de preparació dels residus per transport, exportació i trasllat a Andorra i el propi cost del tractament. D’altra banda, la gestió econòmica i logística s’escaparà del control dels municipis i de la Mancomunitat com fins ara ha succeït, i dependrà d’altres organismes que decidiran l’evolució de les escombraries tant des del punt de vista econòmic com medi ambiental.

El futur de les escombraries es mereix una reflexió en profunditat i cal encertar amb les decisions, ja que una part del futur econòmic i ambiental de tots i totes està en joc.