Opinió

La discriminació positiva territorial

El 4 de març del 2016, el president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Puigdemont, va visitar la nostra ciutat, La Seu d’Urgell, i durant el discurs que va fer a la sala de plens del nostre ajuntament, entre altres promeses, va dir que el nostre territori necessita una “discriminació positiva” per a millorar els nostres serveis i infraestructures.

Pel fruit, es coneixen els arbres. El 12 de febrer del 2016 es va inaugurar a Barcelona el tram de L9 del metro que va des de l’aeroport del Prat fins a Zona Universitària amb un cost de quasi bé 3.000 milions d’euros, mentre que només fa uns mesos van tornar a caure pedres a la C-14 a l’alçada de Tres Ponts posant en risc la seguretat dels usuaris perquè no s’ha apostat, fins ara, sembla, per la construcció del Túnel del Tres Ponts que costarà uns 40 milions d’euros (un 1,33% del cost d’un sol tram de la L9).

Com s’ha arribat a aquesta situació? L’explicació és clara i senzilla: la comarca de l’Alt Urgell ha patit unes retallades en inversió molt grans al llarg dels anys.

Les dades de les retallades                  
                   

Les dades indiquen que entre l’any 2007 i l’any 2017, amb el pressupost proposat per Junts X Sí, hi ha hagut una retallada d’un 75% d’inversió de la Generalitat. D’aquesta manera s’ha passat de 11.167.377 euros als 2.830.084 per aquest any, dels quals es preveuen destinar 353.000 euros més a l’aeroport de La Seu – Andorra, tenint en compte que totes les Inversiones realitzades, fins el moment, no han donat cap resultat positiu.

Aquestes dades esfereïdores no fan més que mostrar la política que duu a terme el govern de la Generalitat de Catalunya pel que fa al nostre territori de l’Alt Urgell i, en general, a l’Alt Pirineu i l’Aran.

No cal recordar el dèficit en infraestructures que pateixen l’Alt Urgell, el Pirineu i l’Aran en carreteres, moltes d’elles perilloses; dèficit en transport públic, poca freqüència d’autobusos, estacions obsoletes, etc.

El territori pirinenc és un territori molt extens i poc poblat, però si es vol tenir cohesió territorial, cal fer inversions decidides. Així doncs, què presenten els pressupostos per a l’any 2017? La província de Lleida seguirà a la cua de la inversió pública amb una disminució del 6%, i serà l’únic lloc de Catalunya, a banda de l’àrea metropolitana, on baixen les inversions. Al Pirineu pujarà un 17%, però és on menys augmentarà. Per tant, si s’aproven els pressupostos, com sembla que es farà, ja s’acumularia una davallada del 86% en inversions a l’àmbit de Ponent i del 73% al Pirineu i l’Aran. Seran així els territoris de Catalunya on més hauran baixat les inversions en els darrers sis anys.

L’exemple més clar és la partida destinada per al túnel de Tres Ponts al pressupost del 2017: 3.568 €. Aquesta xifra és totalment ridícula per a una obra que és totalment imprescindible per a la nostra comarca. Això és apostar pel territori?

L’any 1932, Joaquim Amat-Piniella, escriptor i polític català que entre el 1945 i el 1946 s’establia a Sant Julià de Lòria fugint de la repressió després de ser alliberat del camp d’extermini nazi de Mathausen, va escriure al diari manresà El Dia: “Per a alguns d’ells [polítics], Barcelona és tot Catalunya. Les comarques no són més que derivacions burocràtiques del nucli de població més important, entronitzat en monopolitzador de la capacitat intel·lectual i situat en una posició hegemònica que té més de fictícia que de real”.

L’any 2017, 85 anys després, encara segueix molt vigent aquesta cita perquè res no s’ha canviat.

Diuen que les paraules se les emporta el vent, i, una vegada més, el pressupost de la Generalitat de Catalunya demostra una realitat: l’Alt Pirineu i l’Aran seguiran essent un territori oblidat.

Joan Barrera i Aranda. Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell.