Buscar
05:44h. Divendres, 09 Desembre de 2016

Primer de tot, què és un centre de distribució d’aliments, anomenat col·loquialment com “banc d’aliments”? Aquests centres són organitzacions sense ànim de lucre que funcionen mitjançant el voluntariat. El seu objectiu principal és recuperar els excedents d'aliments i redistribuir-los entre les persones necessitades a través d'altres organitzacions.

Evidentment, la pròpia existència d’aquest tipus d’organització ens ha de fer pensar que és un fracàs per a la societat, fracàs provocat per un sistema econòmic que genera desigualtats entre els ciutadans d’arreu. L'actual sistema de subsidis per desocupació i les rendes d'integració o salaris socials són clarament insuficients i tampoc no garanteixen l’accés a una alimentació suficient i saludable.

A la nostra ciutat, La Seu d’Urgell, existeix el projecte “Aliments per la Solidaritat” que també dóna servei als ciutadans de la nostra comarca de l’Alt Urgell. Com sorgeix aquest projecte?

Durant la dècada dels 90, s'organitza a La Seu un servei de distribució d'aliments, amb l'objectiu de lluitar contra la fam, l'exclusió social i el malbaratament alimentari. A través de La Creu Roja arriben aliments d'Europa i es reparteixen en col·laboració amb l'Ajuntament. Ben aviat voluntaris a nivell particular i de Càritas i La Seu Solidària es van anar incorporant a aquest projecte. Els voluntaris van anar augmentant, així com la implicació de les entitats ja citades. L’any 2002, el projecte adopta una nova denominació "Aliments per la Solidaritat" i el formen quatre entitats: CAPAU (Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, format pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de La Seu), Càritas, Creu Roja i la ONG local La Seu Solidària.

Actualment, el CAPAU determina les famílies que poden accedir al servei, i les entitats amb els voluntaris s’encarreguen d'organitzar l'arribada, emmagatzematge i control dels aliments, la conservació, la distribució, així com la recollida, selecció i repartiment de les minves i donacions. També assumeixen les campanyes puntuals com el Gran Recapte i d'altres.

Hi ha molta gent al nostre voltant, malgrat no ho veiem, que passen necessitats econòmiques i que requereixen ajuda, més ara després de la crisi econòmica que encara seguim patint. Això fa que hagi augmentat el percentatge de persones, més d’un 50%, que han esgotat les ajudes contributives (prestació d’atur).

Si mirem les dades, veiem que, durant l’any 2014, van requerir de l’ajuda del banc d’aliments 161 famílies de mitjana cada mes. L’any 2015, van ser 140 famílies. En total, al 2015, van ser ateses 380 persones, xifra que correspon a gairebé un 2% de la població total de l’Alt Urgell. Unes dades prou importants.

El projecte d’Aliments per la Solidaritat va repartir, l’any 2015, més de 73.000 kg d’aliments que van servir per a aportar aproximadament una quarta part dels aliments bàsics.

Hem de recordar que és una feina molt dura, que duen a terme persones voluntàries sense cap ànim de lucre. Els voluntaris dediquen una bona part del seu temps personal als altres sense, pràcticament, cap ajut públic. Tots els hem d’estar molt agraïts perquè amb la seva implicació s’ha aconseguit, per exemple, eradicar la imatge de gent remenant els contenidors de les escombraries.

El dia 3 de novembre, ens va arribar una carta dels voluntaris del projecte d’Aliments per la Solidaritat, en la que exposaven la seva voluntat de dimitir a partir del dia 11 de novembre per incompliments reiterats, per part de l’equip de govern i el CAPAU, en relació a unes peticions fetes fa un any per part del voluntariat. Quines peticions són? Bàsicament són dos: unes condicions dignes d’atenció a les famílies (sala d’espera...), i unes condicions eficients i segures de treball per als voluntaris (sistemes d’emmagatzematge, gestió i distribució).

Doncs bé, ha passat la data i l’equip de govern de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell ha seguit sense donar resposta a les necessitats i, per tant, si res no canvia, els voluntaris ja no tornaran.

Són aquestes peticions justes o injustes? Si mirem altres ciutats com Tàrrega (amb uns 16.600 habitants) veiem que el seu Ajuntament posa a disposició del projecte unes instal·lacions adequades i segures per a emmagatzemar, conservar, seleccionar i distribuir els aliments amb el programa de gestió corresponent, una quantitat econòmica (13.000 euros) per a la compra d’aliments bàsics i especials. A més mitjançant un conveni amb la ONG que aporta el voluntariat, assigna una altra quantitat econòmica superior als 20.000 euros. En canvi, l’Ajuntament de La Seu actual què hi destina? Destina, ni més ni menys, 1.700 euros anuals per a tot el projecte: cal pensar que la mitjana de famílies per mes al 2015 a Tàrrega és de 130 i a La Seu és de 140.

Tot això vol dir que, mentre a altres ciutats fan apostes decidides per a compensar les desigualtats creades, a la nostra ciutat es mira cap a una altra banda. No només això sinó que s’ignora i menysprea els voluntaris que reclamen per a la nostra ciutat un centre de distribució d’aliments adequat a les necessitats de la comarca de l’Alt Urgell i d’acord amb els criteris implementats en la resta de centres comarcals, i Tàrrega n’és un exemple.

Com a ciutadà de La Seu d’Urgell i regidor de l’Ajuntament, aquesta situació em fa sentir avergonyit. Cal posar solució ja: primer de tot, cal agrair als voluntaris la seva tasca, i segon, cal posar tots els mitjans que calgui per a poder atendre les famílies de l’Alt Urgell que ho requereixin amb unes condicions dignes. Cal, a més, restablir les condicions necessàries per tal d’evitar així que cap altre grup de voluntaris hagi de tornar a dimitir mai més.

Hem de superar aquesta etapa. Cal destinar tots els recursos necessaris perquè els voluntaris tinguin les condicions adients per tal de garantir la qualitat i eficiència del servei. Esperem que, en el menor temps possible es doni compliment a la moció presentada per tota l’oposició i aprovada al ple municipal de La Seu.

Joan Barrera i Aranda. Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell