Opinió

La nostra Seu

La Seu d’Urgell és nostra, és de tots i cadascun dels habitants que hi vivim. Té un passat gloriós, un present difícil i un futur esperançador. En el passat no hi vull aprofundir, ja que per alguna cosa tenim els llibres d’història i un casc antic imponent que ho corrobora.

El present és difícil, ja que com a tot el país, la crisi ha picat fort. La proximitat amb Andorra ha permès pal·liar-ho una mica, però ara mateix és també molt difícil trobar-hi un lloc de feina. Una altra complicació del present és la dificultat de reeixir amb un negoci propi. A part de les complicacions que té tothom com la burocràcia, impostos elevats, poca celeritat de l’administració... a la Seu se’ns hi afegeixen altres factors. Amb orgull estem al Pirineu, i això comporta una xarxa de comunicacions deficitària i una climatologia, que implica una despesa energètica important a l’hivern. Tenim el comerç alimentari de la Seu atemorit per l’arribada del Mercadona, és comprensible, però com deien els gals, l’única cosa que ens ha de fer por és que ens caigui el cel al cap, per la resta, “pit i collons”

Els nostres veïns, Andorra, la Cerdanya i el Pallars Sobirà, tenen un model propi de turisme que els funciona, en canvi l’Alt Urgell pretén l’activitat econòmica d’Andorra, el turistes de la Cerdanya i els esports d’aventura del Pallars. Com a desig per la carta dels reis no hi tinc res a dir, però la dita castellana de “quien mucho abarca poco aprieta” és ben certa. El que necessitem és un model turístic propi.

Un altra cama que ens coixeja és la sanitat. Tenim un hospital propi, que ens dóna servei a tots i que a més cobreix molta població flotant d’Andorra (turistes o residents). La importància del nostre hospital és territorial, no pot tenir les mateixes exigències econòmiques que un Arnau de Vilanova o un Vall d’ Hebron.

I ara comencem amb el futur esperançador, que tot i que no tinc una bola de vidre, hi crec fermament.

És una certesa la futura obertura del Mercadona, crec que hi hem fet un mal negoci ja que d’àrees comercials ja en tenim i estan integrades al poble. És veritat que es crearan llocs de treball, però l’important és que no se’n destrueixin. El comerç de la Seu no s’ha d’encongir. L’Ajuntament no és ningú per dir quan ha de pujar la persiana una botiga, aquesta decisió l’ha de prendre cada comerciant i crec que s’ha de basar en quan és més rentable obrir el comerç i quan té més sentit tancar-lo, ara bé, també és cert, que la gent va a comprar quan té temps i majoritàriament això és durant tot el cap de setmana

Tenim un potencial turístic important, degut al nostre entorn, un Pirineu desconegut. Per la nostra comarca hi passen milions de turistes al cap de l’any, però el problema és que només hi passen. Som l’única comarca afectada per dos Parcs Naturals, tenim baixa, mitja i alta muntanya. Comptem amb estacions d’esquí nòrdic i estem a 40 minuts d’estacions d’esquí alpí. Primavera, estiu i tardor tenim bolets, les nostres muntanyes són riques en fauna i flora. A la Seu tenim el Parc Olímpic del Segre, l’única catedral romànica de Catalunya, un casc antic (que hem de dinamitzar) amb un carrer dels Canonges meravellós.

Amb l’hospital hi veig tres possibles futurs. El primer que no és desitjable, la seva privatització, nosaltres creiem en una sanitat pública i de qualitat. Amb el segon hi sortirem perdent, és la incorporació de l’hospital de la Seu a l’ICS, ja que l’opció previsible que adoptaran és mantenir un servei d’urgències fort com el que tenim i el trasllat de les especialitats a l’hospital de referència. El tercer futur és el valent i difícil alhora, i és el que el nostre equip defensa. Cal refundar el Patronat de l’hospital. Ser regidor de l’Ajuntament, capellà o home bo, no implica ser un entès en gestió sanitària, el Patronat l’ha d’encapçalar l’Ajuntament com a representant del poble i amb un pes important d’experts en gestió sanitària. També és important que els especialistes de l’hospital tinguin una mobilitat amb els hospitals de referència, per tal de que amb l’exercici de la seva professió puguin adquirir la màxima excel·lència. Perquè ens entenguem, que els metges de la Seu operin a l’hospital de referència i que els metges de l’hospital de referència també pugin a operar a la Seu.

La nostra comarca està carregada d’energia en forma de biomassa, ja que tenim els boscos esperant que s’hi practiqui una bona gestió forestal. Amb aquesta gestió, que ja s’està iniciant, es poden crear llocs de treball, per aconseguir millorar els nostres boscos, obtenint una font d’energia sostenible i de km 0. No m’entra al cap com encara avui en dia, edificis municipals com els poliesportius, la pista polivalent, l’edifici de les Monges, St. Domènec i d’altres s’escalfen amb calefacció de gasoil o electricitat, amb l’enorme despesa que això representa. Si féssim una aposta clara per la biomassa crearíem llocs de treball, i al mateix temps, rebaixaríem la despesa energètica de l’ajuntament

L’Ajuntament de la Seu té uns impostos elevats, però avui per avui, és molt difícil que es puguin baixar, a no ser que estiguem disposats a renunciar a serveis municipals. L’única manera de conservar aquests serveis, millorar-los i fins i tot ampliar-los, és rebaixant la despesa municipal, obtenint nous recursos econòmic i millorar l’eficiència municipal.

Crec que el nostre futur és esperançador, no perquè sigui fàcil, sinó perquè crec en la capacitat que tenim tots els urgellencs i urgellenques. El que és imprescindible és que cadascú de nosaltres en sigui conscient i que ens posem a caminar tots amb el mateix objectiu, un futur millor per nosaltres i per la nostra ciutat.