24.05.2018 |

L'aranés serà tostemp nòste

L'aranés serà tostemp nòste

Aquesta setmana el Tribunal Constitucional ens ha tornat a sorprendre amb una d’aquelles sentències que tenen com a únic objectiu menystenir tots aquells trets identitaris de casa nostra, denegant a la llengua aranesa l’estatus d’ús preferent al territori de l’Aran.

La llengua, esdevé un dels trets principals i fonamentals d’identitat de les persones, de les societats i dels territoris. La llengua esdevé, també, un element de cohesió, una manifestació cultural i un reconeixement al desenvolupament històric del territori i no es pot tolerar una vulneració tan flagrant als drets de la ciutadania aranesa. 

L’aranès, és la llengua vehicular a l’ensenyament, i cal una protecció especial per a aquesta llengua, una discriminació en positiu per tal de garantir-ne la seva supervivència, és per això que el seu ús preferent és una necessitat, a l’hora que una qüestió de base i sentit comú social.

Una vegada més, el Tribunal Constitucional, lluny de defensar els drets i interessos de la ciutadania, el que acaba fent és vulnerar-ne qüestions tan fonamentals com els seus drets lingüístics.

I per què ha passat això? Doncs resulta que va ser el govern del senyor Rodríguez Zapatero qui va interposar el recurs al Tribunal Constitucional per tal que l’ens valorés la idoneïtat de la llei de l’aranès, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2010. La llei de l’occità, aranès a l’Aran, té per objectius reconèixer, protegir i promoure l’occità d’acord amb la seva varietat aranesa en tots els àmbits i sectors.

Aquesta llei, doncs, el que preveu és dotar a l’aranès d’un protecció especial a mode d’immersió lingüística, on l’aranès fos present en tots aquella quotidianitat de la ciutadania, en la retolació i la toponímia, en les comunicacions entre i amb les administracions públiques, en els mitjans de comunicació, etc; en definitiva, dotar de la normalitat que es mereix una llengua transmesa de generacions en generacions des de fa segles. L’Aranés la considero una llengua meva, perquè tot i que no la sé escriure i hi ha paraules que no entenc, és la llengua de l’Aran i per tant un patrimoni de tots, que cal cuidar, preservar i defensar. Ara, això, ens costarà una mica més, però des de l’Aran, el Pirineu i Catalunya seguirem treballant incansablement perquè així continuï sent. L'aranés serà tostemp nòste!

Francesc Viaplana Manresa. Diputat al Parlament i President d’ERC Alt Pirineu i Aran

Comentarios