01:07h. Diumenge, 22 d'Octubre de 2017

Fa un parell de setmanes que va ser aprovada la llei de pressupostos generals de l’estat per al 2017. Uns pressupostos que, ja en el seu debat al Congrés del Diputats només s’hi van incorporar esmenes dels partits que hi donen suport, és a dir que ja al Congrés el govern central va pagar el peatge per obtenir els suports necessaris.

Fa uns dies, els hem debatut al Senat, tot i que no crec que se’n pugui dir debat del que hi hem fet durant tres setmanes, senzillament s’ha complert l’expedient. Estava clar que a la Cambra Alta la majoria absolutíssima del Partit Popular aprovaria els pressupostos, i també que no s’acceptarien cap de les 6.000 esmenes presentades pels diferents partits.

Gairebé 1.000 d’aquestes esmenes les vàrem registrar des del grup d’Esquerra Republicana, totes des del territori i totes reclamacions històriques; perquè això és el hem anat a fer a Madrid: reclamar fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim. 

Quan hem pogut defensar-les, ho hem fet; i ens hem sentit dir sectaris per fer reclamacions territorials, o que de les nostres esmenes, el Partit Popular n’acceptaria entre cap i ninguna.

I ara que tenen els seus pressupostos aprovats, es torna a demostrar, un any més, el poc interès en Catalunya i en territoris com l’Alt Pirineu i l’Aran per part de l’Estat. 

1.337.570 euros, aquesta és la inversió prevista per al nostre territori des del govern central. 1.337.570 euros que contrasten amb els més de 350 milions d’euros que sumen les nostres esmenes. I us preguntareu: com pot ser aquesta diferencia? Doncs perquè mentre l’Estat estima una inversió de poc més de 1.300.000 euros en infraestructures, la realitat i les reclamacions del territori estimen que la inversió hauria de ser de, com a mínim, 340.000.000 d’euros. Perquè mentre l’Estat preveu la construcció, només, de dues rotondes i acabar de pagar l’ampliació de Gerri de la Sal, el territori reclama: variants, túnels, millores de traçat i de la seguretat vial de les carreteres nacionals.

Veient aquests números, no tinc cap dubte de la desídia amb que el govern central vol tractar l’Alt Pirineu i Aran, i que són una pèssima inversió de futur tant per al territori com per als que hi vivim.