01:40h. Dijous, 14 Desembre de 2017

Just a l’inici de la campanya del Sí al referèndum de l’1 d’octubre, vaig coincidir en una acte amb una dona que, ara jubilada, ha dedicat gran part de la seva vida a la política a nivell municipal. M’explicava com va viure la Guerra Civil i la dictadura franquista, i el temor que sentia al veure que tot semblava tornar-se a repetir, que la repressió, l’opressió i la imposició per part de l’Estat, tornaven.

D’aquella conversa de mitjans de setembre ha plogut, però el cas és que hem pogut veure i viure la més crua repressió i imposició, hem pogut veure i viure la baixíssima qualitat democràtica espanyola. 

Però ells, els del règim del 78, el bloc de 155, segueixen insistint en la gran democràcia que és Espanya; però si ens hi fixem bé són els mateixos de sempre, dividits en els partits (per poder dir que hi ha varietat) de l’status quo. L’únic que van fer va ser vestir la dictadura i les seves institucions de democràcia, un clar exemple és el Tribunal de Orden Público, ara conegut com a Audiència Nacional. Us sona, oi?.

Els dirigents de tot això, vestits de demòcrates, s’escuden en una Constitució, sagrada ara, però que tampoc era del seu grat i redactada amb l’aparell militar quasi dictant-la. Una Constitució que branden contra l’independentisme, però que no els importa els més mínim violentar a l’hora de fer les seves polítiques de dretes i antisocials. Una Constitució que, quan es va sotmetre a referèndum, tampoc va tenir tant recolzament, i el que va tenir era gairebé perquè semblava que millorava el que hi havia en aquell moment. Quants dels que llavors hi van votar a favor ara hi estan en contra? Recordeu que som humans, el que avui votem favorablement demà pot no semblar-nos bé i canviar d’opinió!

I en ple segle XXI, a punt de començar l’any 2018, en plena Europa, suposadament democràtica i vetlladora de drets i llibertats, ens trobem amb un Estat que demostra el que realment és, el que fa 40 anys que amaga i que ara sorgeix en tot el seu esplendor, mal dissimulat per part del bloc del 155 i exagerat al carrer.

Enmig de tot això, veiem com les forces d’ocupació s’han instal·lat a casa nostra i cada cop que surten provoquen altercats; que el dia 1 d’octubre van cometre l’acte de terrorisme d’Estat més gran en 40 anys, recordant a molta gent quan venien “els grisos”, atonyinant sense miraments a tothom que, pacíficament, estigues davant o dins d’un col·legi electoral protegint les urnes per poder exercir lliurement el seu dret a vot. I siguem clars, unes forces d’ocupació que miren cap un altre costat quan surten a passejar els feixistes i acaben agredint a qui trobin, sense preguntar. Aquella desfilada feixista del dia 8 d’octubre ha deixat imatges de les forces d’ocupació que deixen molt clar perquè es posen amb el sol de cara.

Però l’Estat no ha parat allí, i ha continuat la represió i la vulneració de drets bàsics i fonamentals: han intentat impedir el dret a vot per mitjà de la violència física, empresonen a mig Govern de la Generalitat perquè senzillament els fem por tots els que pensem diferent d’ells, detenen ciutadans per exercir la seva llibertat d’expressió i de pensament. Aquest Estat on cada minut que passa és més evident la NO separació de poders, fins on pot arribar la politització de la justícia i la judicialització de la política?

Entre tot això, i escudant-se en la defensa de la democràcia, han aprovat l’aplicació de l’article 155 de la sacrosanta Constitució, evidentment pervertint-lo per fer el que ells vulguin i tornant a violentar la mateixa Constitució i l’Estatut d’Autonomia, com si no l’haguessin violentat prou ja. Veieu com ells són els primers en no respectar la Constitució?

Qui cregui que aquesta aplicació és suau, s’equivoca, intentar instaurar la por entre els funcionaris no és gens democràtic, obligar a utilitzar el castellà com a idioma de l’administració em recorda al que els meus padrins i pares m’explicaven, nomenar director general d’ensenyament algú directament vinculat a l’escola religiosa no és molt laic.

Quant tardaran en saquejar les arques de la Generalitat? Estem parlant dels mateixos que han fulminat el patrimoni de la Seguretat Social en 5 anys, els mateixos acusats de la trama de corrupció més complexa mai vista i que segons el fiscal s’han carregat l’estat de dret.

Denuncien i empresonen als que pensem diferent a ells per les nostres idees polítiques. Encara hi ha algú que cregui que això va de partits i de banderes?

Anna Azamar. Senadora.