10:43h. Dilluns, 24 Juliol de 2017

Empresaris i historiadors

Per seguir-ho

La setmana passada s’han celebrat dos fets que considero interessants i positius. El primer és la 28ª Edició de la Trobada Empresarial al Pirineu i el segon el 3er. Congrés Internacional d’Història dels Pirineus. Ambdós celebracions es fan a cavall de l’Alt Urgell i Andorra cosa que  no només beneficia les dues parts frontereres  sinó que reforça de manera contundent la idea que andorrans i alturgellencs poden fer moltes coses junts.

La Trobada Empresarial sorgeix de la iniciativa privada, d’un grup professional lleidatà organitzador que ha sabut trobar bones companyies, com Crèdit Andorrà, Telefònica, Caixabank, PEUSA i amb espònsors, entre d’altres, de la Cooperativa del Cadí, i els col·laboradors institucionals, el nostre ajuntament de la Seu, el Consell Comarcal, l’ajuntament de Lleida, la Diputació, la Generalitat... Bé, res a dir si es paga tot amb diner privat, s’organitza i es financia totalment amb butxaques empresarials. Es fa a la Seu, el nostre nom surt a ràdios, televisions i xarxes socials, es mouen uns diners que queden en molt bona part en empreses locals, les conferències són d’un interès global rellevant... Si hi hagués diner públic finançant aquesta Trobada seríem més exigents. Per exemple demanaríem conferències més punyents relacionades amb el món del treball i la creació de riquesa, una orientació més crítica cap a les teories neoliberals que han escanyat la vida econòmica del molts dels nostres sectors productius i sobretot una mica més d’arrelament en la problemàtica de les nostres comarques pirinenques.

Insisteixo per no ser mal entès, com a habitant de la Seu, miro amb simpatia aquesta Trobada que ens porta personalitats importants de Catalunya i d’Espanya. I li desitjo continuïtat. També crec que formen part de la Trobada les  protestes que rep des d’un sector ciutadà que s’inspira en ideals anticapitalistes. I també he arribat a pensar, que no estaria gens malament l’organització d’una jornada d’economies alternatives, on l’empresa, privada i pública, té molt a fer i a dir. No sé si alguns dels patrocinadors o esponsoritzadors s’hi animarien... perquè no, també en aquest sectors pot produir-se bones xifres de negoci.

Bé, anant ara als historiadors haig de felicitar efusivament els organitzadors del Congrés , els de l’Institut d’Estudis Andorrans, els de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i els de la UNED. Els Pirineus donen molt de sí, el que a vegades els falta de densitat poblacional –amb l’excepció d’Andorra–, els sobra d’història de tot tipus, en varietat i qualitat, de la prehistòria a l’època contemporània. I si els empresaris o els professionals de l’economia s’hi han de trencar el cap per crear riquesa, els historiadors han d’ordenar-hi la que tenen en abundància. Fins i tot les guerres que ens han destruït documents i monuments creen història, encara que sigui en base a les malvestats de grups humans com els carlistes o els feixistes, cadascun al seu nivell de dolenteria. I això s’ha notat al Congrés on s’han presentat una norantena de ponències i comunicacions molt variades, des del termalisme prehistòric fins als fet de maig del 1937, passant per l’arribada dels genovesos Dòria, i tot, a casa nostra.

Crec que és molt bo aquest anar i venir dels segles vehiculat per un gran conjunt de comunicacions aparentment heterogènies. Una vegada superat el vertigen d’aquesta muntanya russa del temps se’ns permet d’intuir un possible significat de la vida humana: nosaltres som aquells termalistes, potser els Dòria de Gènova i ben segur que a través dels nostres pares o avis protagonitzàrem els fets de maig. Bé, no sé si aquestes reflexions superficials són les volgudes pels organitzadors del congrés. Més aviat m’inclinaria a pensar que es persegueix donar sentit a l’evolució poblacional dins la societat de la muntanya pirinenca.

Jo diria que el sector més vinculat a Andorra i a l’Alt Urgell dels  empresaris i dels historiadors d’aquestes jornades comprova com els lligams del passat i del present entre els dos territoris s’evidencien, malgrat la duana i a pesar de les retòriques barates. Entre les escletxes dels desequilibris del passat a “favor” de l’Alt Urgell i els desequilibris del present a “favor” d’Andorra hi entreveiem, optimistes que som, un futur harmònic per a les classes socials alturgellenques i andorranes. I constatem que encara que els historiadors tenen fama de cobrar poc tenen un gran avantatge sobre els empresaris i és que tenen la primera matèria assegurada.

Amadeu Gallart. Economista i component del grup APIA.