Opinió

Senyor Novell, el meu fill no té pare

Miri, senyor Novell, i dic senyor pel simple fet d’encapçalar aquest article d’una forma cordial; com li dic, el meu fill no té pare.

No té pare i és fruit de la ciència i els seus avenços, aquella ciència i evolució que vostès tot sovint s’obstinen a negar.

No té pare i estimarà i farà sexe amb qui voldrà (o podrà), siguin homes, dones o ambdós, i lluitaré perquè això el faci el més feliç possible, procurant evitar que un aspecte tan important de la persona com és la sexualitat, la pugui viure lliurement.

No té pare i quan li canto el pica manetes, el papa no ve. No ve ni vindrà mai, perquè no en té i perquè no cal. No li cal perquè el seu entorn li és i serà totalment favorable, i quan hagi d’aprendre a orinar de peu sense mullar-se o a afaitar-se la barba, podré ensenyar-li millor o pitjor, però el que sí que faré infinitament millor que vostè que, sospito que deu fer correctament les dues coses, és educar-lo envers el respecte, la tolerància, la igualtat, la justícia, la diversitat i tants altres valors que vostè deu tenir amagats sota la sotana.

No té pare, però tindrà educació i l’ensenyaré a no ofendre com fa vostè. Les seves paraules ofenen. M’ofenen a mi, a totes aquelles dones que tiren endavant criatures elles soles, sigui pel motiu que sigui, bé perquè decideixen exercir la maternitat en solitari, bé sigui per viduïtat, divorcis, separacions físiques de la parella, o tantes altres situacions en què es poden trobar tantes i tantes dones que vostè menysté de forma supèrbia.

No té pare però té un entorn magnífic que vetllarà perquè creixi amb la màxima felicitat possible. No té pare, però té tiets i padrins, i tot un llarg reguitzell de “tiets civils” (els meus amics) que no dubtaran a proporcionar-li el què calgui pel seu benestar.

Sospito que vostè sí s’ha criat amb pare i mare, i que han aconseguit educar-lo en la més absoluta falta de respecte, tolerància i humanitat, alhora que amb un alt contingut d’homofòbia i sexisme. Vostè no parla de la manca de referent femení, és planteja tan sols la mancança del masculí, denotant doncs, la seva supremacia cap a aquesta gènere. I és que és igual qui cuidi, criï, i eduqui un infant, homes, dones o barrejats, el què importa és la forma com es fa.

Mireia Pellicer i Martí