L’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que l’organització territorial bàsica del país s’estructura en municipis i vegueries. L’any 2010 va ser aprovada pel Parlament de Catalunya la llei de vegueries 30/2010 de 3 d’agost. La denominació pel nostre territori és la de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. Si la cosa és tan clara i tan simple, perquè dia rere dia seguim sentint l’expressió “Pirineu de Lleida”? Els mitjans de comunicació s’entesten a afegir aquest inútil possessiu fomentant una visió centralista i provincialista del nostre territori. Nosaltres no som de cap altre lloc que no sigui el Pirineu, i aquest inclou tots aquells municipis de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Aran, amb aquelles especificacions identitàries pròpies que té com a nació occitana.
El que més sobta és que les mateixes institucions segueixin fomentant aquest centralisme provincià amb campanyes com “Lleida, la Catalunya blanca” de la Diputació de Lleida, per exemple, fent referència a les pistes d’esquí i és que penso, Lleida blanca? Es deu referir a la boira, no? I és doncs que, per a ells, som poc més que el pati de lleure per als caps de setmana, res més que les muntanyes i les pistes d’esquí.
Nosaltres mateixos en som en part responsables, cal que ens apoderem i defensem amb ungles i dents la nostra identitat, en el dia a dia, en la nostra quotidianitat. Reivindicar que som Pirineu, que no som Lleida, que som poquets sí, només l’u per cent de la població, però que la nostra extensió és la del 20% del Principat de Catalunya! També cal deixar clar que no som un aparador que posem camps, muntanyes, cavalls i vaques el cap de setmana de cara a que ho contemplin els visitants, no, que aquí hi som cada dia, i que necessitem serveis i infraestructures de qualitat com qualsevol altre ciutadà, sigui del Poble Nou de Barcelona, del Serrallo de Tarragona, o de Sant Narcís de Girona.
Però qui se’n recorda del Pirineu a l’hora d’invertir? Som sempre la germaneta pobra que s’endú els sobrants, i és que cal que els governs deixin de pensar en clau provincial i començar a pensar en lògica veguerial, situant al mateix nivell el Pirineu que qualsevol altre territori. Invertir i millorar-ne els serveis contribuirà a fomentar l’ocupació, mantenir la qualitat de vida i aturar el despoblament del nostre territori.
Mireia Pellicer Martí. Secretària de comunicació d’ERC Alt Pirineu.
