Demà, dimecres 26 de juliol, s'inauguraran les obres de restauració que s'han dut a terme en el darrer any en la Catedral de Santa Maria d'Urgell.
L'acte està previst a les dotze del migdia a l'Església de Sant Miquel, i hi presidiran l'acte l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Mons. Joan-Enric Vives; el Director General de Bellas Artes y Patrimoni Cultural del Ministeri de Educación, Cultura y Deporte, Il·lm. Sr, Luis Lafuente ; la Subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Excma. Sra. Imma Manso; i el Tinent d'Alcalde de La Seu d'Urgell i President del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Il·lm. Sr. Jesús Fierro. Hi assistiran a més, representants del Capítol Catedralici, els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida, del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i els arquitectes i aparelladors que han portat la direcció de l'obra.
Les obres de restauració de la Catedral es van iniciar fa més d'un any i han suposat una inversió de 685.911 euros, finançades pel Ministeri espanyol de Educación, Cultura y Deportes, a través de la Dirección General de Bellas Artes y Patrimonio Cultural.
Han suposat la reparació de les àrees que havien quedat malmeses pel pas del temps i per l'aigua, la regeneració d'espais afectats per les humitats i ha permès descobrir, en aquest treball de millora dels drenatges de les parets exteriors, les restes d'estructures antigues datades entre els segles V-VII que els arqueòlegs conclouen que pertanyen a la primera catedral. Durant aquests mesos s'ha realitzat, la restauració i neteja de diverses àrees del claustre, la reparació de les cobertes; l'adaptació a la normativa d'alguns trams de instal·lació elèctrica; el tancament amb vidre transparent de la zona externa de l'àbsis per permetre la contemplació de l'espai sense haver de sortir a l'exterior; la reparació i sanejament de la pedra en diverses àrees.
En el claustre, s'ha dut a terme la restauració dels elements escultòrics i la neteja de les parets, especialment a la zona de la porta romànica d'accés a la Catedral des del claustre, així com la reparació i millora del drenatge existent en aquesta zona del claustre, que provocava humitats i el paviment i la substitució de l'anterior sistema de reg per un de nou.
A les cobertes, s'han fet diverses actuacions de millora: a les cobertes de l'església de La Pietat, al cimborri i a les zones annexes i a l'absis de la Catedral; a les de l'església de Sant Miquel i a la sagristia. D'aquesta manera, s'han canviat la disposició de les bigues per millorar els suports de l'estructura de la coberta i s'ha desinfectat i tractat la fusteria del ràfec de la coberta de l'església de La Pietat; s'ha impermeabilitzat i s'han substituït les bigues deteriorades i s'han tractat les fusteries a les cobertes del cimborri, les annexes i de l'absis; i també s'ha reparat la coberta de Sant Miquel, ja que en alguns trams estava en mal estat i provocava filtracions.
A les torres de Sant Just i Sant Salvador també s'han fet algunes actuacions adaptant la instal·lació elèctrica a la normativa vigent i s'han fet neteges en les façanes afectades pel vessament de les cobertes i instal·lat drenatges. A més, a la torre de Sant Just, on hi ha els mecanismes hidràulics que dirigeixen el so de les campanes al migdia, s'han fet revestiments sobre els murs perimetrals per evitar la filtració d'aigua i s'ha recuperat un arc ocult en reparar uns envans interns; a la de Sant Salvador s'ha modificat la disposició de l'escala d'accés a la torre per millorar la seguretat i s'ha impermeabilitzat la coberta superior.
Les obres han estat dirigides pels arquitectes Lurdes Espar i Àngel Tuset i l'arquitecte tècnic Isidre Domenjó. El coordinador de la restauració ha anat a càrrec de Roger Xarrié.
Un capítol apart mereix el resultat de les excavacions arqueològiques que es van dur a la zona nord de la Catedral a resultes del que es va trobar en fer la millora del drenatge de les parets en aquella zona. Durant les excavacions, es van identificar diversos nivells arqueològics i dues estructures, que els arqueòlegs Oscar Auge i Walter Alegria daten, segons els materials ceràmics que s'hi associen, entre els segles V-VII. Destaquen les restes d'una estructura semicircular tallada per la fonamentació de la Catedral actual, que podria tractar-se de restes vinculats al primer temple paleocristià del segle VI.
