La trobada busca analitzar precisament el tractament de les llengües que es fa a banda i banda de la frontera i buscar sinèrgies per millorar la situació del català a nord i sud.
El professor de la Universitat de Perpinyà, Alà Baylac, afirma que arribar a un 35% de l'ensenyament de la llengua a la zona no és una utopia (ja passa al País Basc francès o a Còrcega) però diu que cal implicació de l'estat francès.
Una opinió que també comparteix el vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolas Garcia, que assegura que cal aconseguir que França vegi en la diversitat una oportunitat per anar endavant.
Baylac assegura que queda molt camí per recórrer. I és que, segons les dades de l'enquesta, un volum molt important de famílies voldrien que els seus fills estudiessin en català però, en canvi, no troben aquesta oferta a la majoria de les escoles.
Efectivament, falten mitjans però també falta una voluntat de l'administració de l'estat per desenvolupar-hi i no estem parlant de coses impossibles, insisteix Baylac.
En aquest sentit, també s'ha pronunciat Nicolàs Garcia. Pel vicepresident del Consell Departamental, la tradició centrista francesa propicia i enquista aquesta situació. Per això, diu, cal que l'estat vegi l'aposta pel català com una oportunitat per a la democràcia.
Un dels exemples de model d'immersió lingüística a la Catalunya Nord és el de les escoles Bressola. Actualment, els seus set centres ja acullen més d'un miler d'alumnes i registren cada any una llista d'espera del voltant d'un centenar d'infants.
Nosaltres estem mirant de donar el màxim de resposta a la demanda que tenim, que sempre es superior a l'oferta que hi ha, explica el director pedagògic de la Bressola, Cesc Franquesa.
Per Franquesa, cada infant que es queda sense plaça és com condemnar-lo a ser monolingüe. El que és evident, afegeix, és que hi ha una sensibilitat clara de la població per un ensenyament en català. Per això, estan negociant amb dos municipis la possibilitat d'obrir-hi nous centres educatius. Ens agradaria poder anunciar una nova obertura al setembre, diu Franquesa.
Analitzar la situació del català
Aquestes són algunes de les reivindicacions que s'han fet aquest dijous a la primera edició del Congrés, fruit de la col·laboració entre l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) i el Consorci dels Estudis Catalans (CEC), en conveni amb la delegació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Catalunya Nord. Es tracta d'un projecte del fons comú entre la Generalitat i el Consell Departamental. Les primeres conferències s'ha celebrat a la Casa dels Països Catalans i han comptat amb la presència de nombrosos experts en la matèria.
L'objectiu d'aquest primer fòrum és analitzar el tractament de les llengües i la situació del català a les aules. La intenció és, a més, compartir coneixements dels diferents models que s'apliquen a nord i sud però, sobretot, treballar per impulsar un ensenyament real del català a l'altra banda de la frontera. Per això, els organitzadors ja es plantegen que la iniciativa es mantingui.
Dades poc optimistes
La dada de famílies demandants d'ensenyament en català no és l'única xifra alarmant en relació a l'ús de la llengua a la Catalunya Nord. L'enquesta també posa de manifest que tot i que un 61% dels habitants afirmen que entenen el català, només un 35,4% arriba a parlar-lo. A més, només un 10% el té com a llengua inicial.
Segons Baylac, tot i que només el 8% dels alumnes de les escoles aprenen amb el model d'immersió lingüística, al voltant del 30% tenen accés a, almenys, una hora i mitja setmanal en català.
El Congrés continuarà demà a La Cate de Figueres a partir de les deu del matí i fins a les sis de la tarda.
