Marta Vilalta: "Els joves pirinencs han de poder arrelar i emancipar-se al propi territori"

Marta Vilalta Torres (Torregrossa, 1984), és la Directora General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té estudis en Ciències Polítiques i, actualment, cursa el Màster de Direcció Pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Va ser diputada de la desena legislatura al Parlament de Catalunya (2012-2015). És una gran aficionada a l’esport i practica al màxim nivell una de les seves passions, el patinatge artístic. Aprofitem una visita seva a la Seu d’Urgell per entrevistar-la per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS i conèixer, de primera mà, les polítiques de joventut del Govern de Catalunya.

2017-03-02 13.49.54
photo_camera Marta Vilalta és la Directora General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Què vol dir ser la Directora General de Joventut? Vol dir treballar pels joves del país, pensar i gestionar les polítiques públiques que es poden dur a terme des de l’administració. La tasca de la Direcció General de Joventut és molt transversal i ha de tenir una mirada àmplia, en tant que som els qui liderem, impulsem i coordinem les polítiques de joventut de Catalunya. I precisament parlar de polítiques de joventut vol dir parlar de molts temes que afecten directament als joves: educació, treball, habitatge, salut, igualtat... El que tenim clar és que la premissa amb la qual afrontem la feina és treballar per garantir la igualtat d’oportunitats als i les joves de Catalunya. I fer-ho a través de dos eixos prioritaris:afavorir l'emancipació juvenil i fomentar la participació del jovent.

Els joves, formats i preparats, són el recurs més preuat que tenim a l’Alt Pirineu. Què es fa des del Govern per aconseguir que puguin arrelar al propi territori i emancipar-se? Som conscients que un dels temes que més preocupen a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran és concretament la pèrdua de joves, el desarrelament del col·lectiu juvenil i per conseqüència, l’envelliment de la població. Ho tenim identificat com a repte i per això des de Joventut treballem coordinadament amb el territori i els departaments d’Agricultura i Universitats, entre altres, amb el Programa Odisseu, per tal de fomentar el retorn dels joves al món rural, l’arrelament i la construcció del seu projecte de vida al territori. Volem i apostem per un país equilibrat. I sabem que la clau està també en saber generar les oportunitats de feina i d’emancipació al propi territori. Aquest 2017 impulsem beques de pràctiques en empreses de les zones rurals per a joves universitaris per tal que tinguin l’oportunitat de treballar i se’ls obrin les portes a futurs contractes o feines.  Així mateix, el dia 8 d’abril organitzarem una trobada de networking al Pallars Jussà entre joves i empreses per tal de donar a conèixer les possibilitats de treball que la zona ofereix.

Què es fa per ajudar a l’emancipació dels joves? Una de les principals eines que tenim per afavorir en el procés d'emancipació del jovent són les Oficines Joves que formen part de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ) i que estan destinades a oferir serveis en l'àmbit de l'educació, el treball, la salut, l'habitatge, la mobilitat internacional, i també informació i acompanyament per als joves. Catalunya compta amb 39 oficines joves i gairebé 300 punts d’informació juvenil, una veritable xarxa a l’abast dels joves on trobar respostes i informació. En el cas de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, trobem 5 Oficines Joves, a la Seu d’Urgell, Sort, Tremp, El Pont de Suert i Puigcerdà. Falta només desenvolupar la de la Val d’Aran, que esperem que pugui obrir-se en els propers mesos. Des de la DGJ fem un esforç molt gran per garantir el funcionament de les Oficines, conjuntament i de la mà del món local, ja que és un projecte compartit amb ajuntaments i consells comarcals. Concretament l’any 2016 hem invertit 125.000 euros per les Oficies joves de l’àmbit del Pirineu, i per aquest 2017 estem treballant en un pla per impulsar-les i potenciar-les per tal que encara siguin més referents entre els jovent. De fet, l’any 2016, aquestes oficines pirinenques van atendre 12.600 joves que van fer gairebé 20.000 consultes sobre temes diversos, però sobretot treball, Garantia Juvenil i educació. Per a la Direcció General de Joventut, les Oficines Joves de la XNEJ són i han de ser una finestreta única pels joves: una porta oberta a les oportunitats de present i futur.

Més enllà de la XNEJ, el programa de Garantia Juvenil, entre altres, així com la resta de programes del SOC, són eines per ajudar els joves en la inserció laboral, a millorar la seva ocupabilitat i a trobar feina, uns passos imprescindibles per arribar a l'emancipació.

Quin és el paper dels ajuntaments en el desplegament de les polítiques de joventut? El paper del món local és clau. Justament perquè concebem el desplegament de les polítiques de joventut a nivell territorial, des de la proximitat i el coneixement i el contacte amb els joves. En aquest sentit, hi ha un punt que convé destacar i és la implicació de la major part dels municipis de l’Alt Pirineu i Aran en les polítiques de Joventut. Gairebé la meitat de municipis de la zona tenen vigent el Pla Local de Joventut, l’eina que permet planificar els projectes i les línies a treballar amb i per als joves. Hi ha comarques on aquesta cobertura és màxima, com és el cas de l’Alt Urgell on 18 municipis de 19 tenen pla local o l’Alta Ribagorça on els tres municipis també compten amb aquesta eina.  Des de la Direcció General de Joventut hem destinat aquest 2016 prop de 99.000 euros com a suport a les actuacions i activitats que els Ajuntaments i els Consells Comarcals desenvolupen per als joves. I la nostra voluntat i determinació és continuar apostant per aquest suport.

Joves i política són dos conceptes oposats? No, de cap manera. Si bé és cert que la política tradicional es veu immersa en un cert desprestigi i els joves, igual que les persones adultes, se'n senten allunyats, la veritat és que els joves busquen i troben els seus propis espais de participació, allí on se senten més còmodes i més útils per intentar canviar i transformar la societat, moltes vegades des del voluntariat i des de les entitats de base i col·laboratives, i a través de causes concretes que perceben com a seves. A mi m'agrada entendre i concebre la política com una eina per transformar la realitat, també la dels joves, òbviament. Però la capacitat d'incidir i canviar allò que no ens agrada es pot fer des de molts àmbits i formes i és precisament quan parlem de joves implicats o compromesos quan aconseguim trencar el tòpic i recordar que són molts els que dediquen part del seu temps a activitats d'associacionisme educatiu, a projectes de defensa del territori, a iniciatives culturals o a altres en pro d'aportar el seu granet de sorra.

El Carnet Jove ha complert 30 anys. Quina és la presència d’aquesta eina entre la joventut pirinenca? Quan parlem de polítiques públiques, sempre m’agrada remarcar que el Carnet Jove és també una política pública i a més ho és d’èxit. Efectivament, aquest 2016 el Carnet Jove ha complert els 30 anys i per celebrar-ho, entre altres activitats, estem fent una acció participativa online perquè els joves decideixin com volen que sigui el nou carnet jove del futur. Justament és bo destacar que els joves del Pirineu, juntament amb els joves de les Terres de l’Ebre a diferència del que podríem pensar, són els joves que més tenen el carnet jove. En concret, estem parlant que 4 de cada 10 joves de 12 a 30 anys del Pirineu tenen el Carnet Jove, una xifra superior a la mitjana catalana. La voluntat de la Direcció General de Joventut a través de l’Agència Catalana de Joventut, és seguir treballant per vincular encara més el Carnet Jove amb el procés d’emancipació dels joves i que pugui donar cada cop més respostes a les necessitats dels joves d’avui en dia.

Què es fa en l’àmbit de l’educació en el lleure a l’Alt Pirineu? Entre molts dels àmbits d’actuació que tenim a Joventut, una competència clara està relacionada amb l’educació en el lleure. Més enllà de les actualitzacions normatives corresponents i de la regulació de l’àmbit, ens encarreguem del suport a les entitats i a les activitats. L’àmbit de l’educació en el lleure, els caus, els esplais, les diferents activitats, són un tret d’identificació a casa nostra. I en aquest sentit, l’any 2016 hem comptat amb el rècord de participants i activitats notificades. En concret, a tot Catalunya 276.904 infants, joves i dirigents han  participat en 5.133 activitats. Si posem el zoom i mirem aquelles que s’han desenvolupat sobre terreny de l’Alt Pirineu i Aran estaríem parlant de 478 activitats notificades que van comptar amb la participació de 20.800 assistents, entre participants i dirigents. Una realitat tan viva i important pel creixement, l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants i joves que convé seguir reforçant. A banda, l'Agència Catalana de Joventut té tres albergs a la zona, el de Tremp, el de la Seu d'Urgell i el de la Molina, que juntament amb la resta d'instal·lacions juvenils, serveixen per oferir als joves, però també a la ciutadania en general, un servei públic destinat a realitzar activitats educatives en el temps lliure, culturals, d'aprenentatge o de lleure.

El futur passa pels joves. Què es fa per escoltar la veu de la joventut? Enguany des de la Direcció General de Joventut estem elaborant l’Enquesta de Joventut de Catalunya, que és una estadística oficial que es realitza cada 5 anys, i que ens permetrà veure quina és l’evolució de les transicions dels joves al llarg dels anys. Més enllà del que ens pugui dir l’enquesta, sí que tenim molt clar que la nostra feina és seguir apostant per garantir la igualtat d’oportunitats dels joves, i seguir fent molta tasca de coordinació de polítiques públiques  per sumar esforços i arribar a tenir un model català de desplegament de les polítiques de joventut, amb el jove al centre i on siguem capaços de garantir uns serveis mínims independentment d’on visqui cada jove. En el procés d'actualització del Pla Nacional de Joventut en el qual estem immersos també volem escoltar la veu dels joves i en aquest sentit, donem suport al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per a la celebració, el maig vinent, del Quart Congrés de la joventut catalana, on es podran debatre les línies de futur que els joves volen no només per a les polítiques de joventut, sinó també per al país en general.

Estem convençuts que més que mai, el futur del país ha de passar també per escoltar la veu dels joves, i en aquest sentit, faig una crida a tots els joves del país des del poble més petit, fins al barri de la ciutat més gran, a que esdevinguin protagonistes del seu projecte vital, però també protagonistes del moment que viu Catalunya.

Les Terres de l'Ebre tenen una Coordinadora Territorial de Joventut, per què no en tenim a l'Alt Pirineu i Aran? Per quan? No en tenim perquè no s'ha fet efectiu tot el desplegament de la Generalitat al territori, tal com era previst. Ha quedat aturat i és una feina que cal reprendre el més aviat possible. Per dur a terme la feina de coordinació i desplegament de les millors polítiques públiques, és imprescindible i necessari que es completi la desconcentració dels serveis de la Generalitat al conjunt del país i per tant també a l'Alt Pirineu i Aran. Per nosaltres no quedarà.