A continuació publiquem íntegrament la carta que els sotasignants han fet arribar al Germà Major de la Germandat de Sant Sebastià. Diu així:
Sr. GERMÀ MAJOR DE LA GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ
La Germandat de Sant Sebastià mereix tota la nostra consideració i creiem que pot tenir un futur llarg i solidari tant per la seva història, com pels seus principis fundadors. La Germandat de Sant Sebastià ocupa en els nostre teixit social un lloc molt significatiu i a més, el seu nom ens porta el record dels nostres avantpassats més propers, les nostres famílies, les nostres arrels humanes i cíviques.
És per això, perquè estimem la Germandat, que volem que superi els avatars del nostre temps i que reforci la seva personalitat de cara a les futures generacions. En aquest sentit l’acurada publicació i programa corresponent al 2017 conté un article del Sergi Mas sota el títol de “Dues Germandats quasi pariones”. Entre tot el que se’ns diu hi destaca com als anys setanta els germans de Sant Julià obriren les seves portes a la inscripció de les dones lauredianes com a germanes de ple dret.
La nostra Germandat també ha viscut i ha reflectit els canvis socials. El seu esperit mutual s’ha anat adaptant als temps. Els Germans, que en principi eren els caps de casa ara ho són tots els homes que ho demanin. Respectuosament, demanem que per part de la Junta es faci un document explícit on consti la petició a les nostres companyes, mares, filles, amigues... per què puguin, si ho desitgen, estar amb els homes com ha de ser, colze a colze, com a germanes de ple dret en la vida de la Germandat.
Creiem ben respectuosament que és una petició ben adient pel fet que entre els més de nou-cents germans no hi consta cap dona i que cal posar remei en aquesta situació.
Els sotasignants, homes i dones de la Seu, així ho sol·liciten
Signen:
Joan Obiols Puigpinós. Anna Martí Pellicer. Maria Dolors Majoral Moliné. Lluís Pallarès Porta. Amadeu Gallart Sort. Joan Ganyet Solé. Carmen Mallol Tuca. Margarita Nadal Cerqueda. Núria Oliva Prim. Àngel Joval Roquet. Sol Gasch Duran. Lluís Santacruz Alís.
La Seu d’Urgell. Desembre, 2017
