El Govern assegura urnes a l'Aran

Polítics de la Vall de diferents formacions presenten als ciutadans el 'Manifest de Les' en suport al referèndum, amb l'assistència dels consellers Turull i Puig

aran 1
photo_camera Presentació a la sala Audiovisual de Vielha del 'Manifest de Les' en suport al referèndum. Foto: Laura Cortés

Representats polítics de diferents formacions, entre les quals l'alcalde de Les (UA), Emili Medan; la diputada de la CUP, Mireia Boya o l'exalcalde de Vielha (CDA), Àlex Moga així com representants d'ERC o Podem, han presentat aquest dimecres, a Vielha, el 'Manifest de Les' en suport a l'1-0. S'ha fet en un acte obert a la ciutadania, en què els signants del manifest l'han defensat públicament. Hi ha assistit unes 130 persones i entre el públic s'ha pogut veure als consellers de la Presidència, Jordi Turull, i de Cultura, Lluís Puig, així com al Síndic d'Aran, Carlos Barrera. Turull ha assegurat públicament que hi haurà urnes a tots els municipis de l'Aran perquè tots els aranesos puguin votar l'1-O. Aquest manifest dona suport a l'1-0 però també demana al Govern que escolti amb ''valentia'' el que surti de les urnes el dia del referèndum. El document conté 10 punts, tots ells de suport al procés d'autodeterminació de Catalunya. Els promotors del manifest són 10: 3 de UA, 2 de CDA, 2 de Podem, 2 de la CUP i 1 de l'ANC i ja s'hi ha adherit unes 150 persones, entre particulars i entitats.

El manifest conté 10 punts, entre els quals destaquen que l'Aran defensa el dret de decidir de Catalunya i de tots el pobles que el vulguin exercir, que observen amb preocupació el conflicte institucional nascut arran de la convocatòria del referèndum de l'1-O i que només exercint el dret a vot es pot solucionar el conflicte. En el manifest també celebren la determinació del govern de la Generalitat d'impulsar una nova legalitat per fer possible la votació e l'1-O i demanen a tots els alcaldes i representants institucionals d'Aran que obrin amb normalitat els col·legis electorals l'1-O perquè, com a ciutadans de Catalunya puguin expressar lliurement el seu futur. 

aran 2

El principal escull de la Vall és el partit Unitat d'Aran (UA), filial del PSOE a l'Aran, que s'ha mostrat contrari al Referèndum. Hi ha gent del partit, però, que no està d'acord amb aquesta decisió. Un d'ells és l'alcalde de Les, Emili Medán (UA), que defensa el dret a decidir de Catalunya i que ha reconegut que caldrà replantejar la situació d'UA "perquè no té res a veure amb el que era inicialment ni històricament". "Em preocupa i em fa pena (la posició d'UA) perquè cal que l'Aran i Catalunya s'impliquin ja que ara és el moment de fer-ho".

L'exalcalde de Vielha i actual regidor, Àlex Moga (CDA), per la seva banda, ha lamentat que l'alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano (UA), "sempre ha donat l'esquena a qualsevol tipus de democràcia i de posar urnes". Tot i això, assegura, hi haurà dos punts per votar a Vielha, que habilitarà el Govern. "UA ha adoptat un criteri que els aranesos no entenen, ja que demanen poder votar, que és "el més fonamental per la democràcia". "No entenem que un partit com UA que sempre havia lluitat per la sobirania aranesa doni l'esquena a un projecte de futur, de país i de sobirania nacional", ha afegit.

La diputada de la CUP, Mireia Boya, també ha dit que hi ha molts aranesos que volen votar i no entén com alcaldes de l'Aran i el síndic no fan tot allò possible per fer efectiu el dret a l'autodeterminació. "Volem votar amb total normalitat l'1-O", ha dit. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha respost que entén que la Generalitat els demani implicació i assegura que es posaran a treballar "en aquesta direcció".

Cal recordar que un dels impulsors del manifest, Emili Medán, d'UA, ja es va posicionar a favor del referèndum presentant al ple de Les una proposta de suport que es va aprovar amb els vots dels regidors de seu partit, CDA i Corròp per Aran. Curiosament, un dels regidors que formen part de l'equip de govern és el membre de l'executiva del PSOE i exsíndic d'Aran, Paco Boya, que aquell dia no va poder assistir al Ple i posteriorment va declarar que si hagués pogut hauria votat en contra.