David Rodríguez “Topín”: “El Pirineu et fa sentir part d’un projecte comú”

Crepero
photo_camera David Rodriguez "Topín" a la seva creperia de Sort.

joves

Com va ser que vas decidir instal·lar-te a Sort?

Treballava de cuiner al Lago di Garda, a Itàlia, volia canviar d’aires i vaig venir a Sort a fer el cicle formatiu de grau mitjà d’activitats esportives al medi natural. M’apassionen els esports de muntanya i aquí vaig descobrir el piragüisme d’aigües braves i uns llocs increïbles per fer escalada. El Pallars és un bon lloc per viure-hi i un indret idíl·lic pel seu entorn natural. És per això que vaig decidir quedar-m’hi.

Però una cosa és voler viure-hi i una altra guanyar-s’hi la vida...

Sí, de fet aquí va venir el punt de conflicte personal. Els esports d’aventura m’encantaven però també trobava a faltar el punt de creativitat de la cuina. A més, des del punt de vista laboral, m’incomodava força la temporalitat de la feina de monitor esportiu i com a professió no em motivava prou.

I vas tornar als fogons...

Vaig treballar de cuiner en alguns restaurants de la comarca, però cada vegada tenia més clar que la meva evolució natural dins el món de la cuina havia de passar per tirar endavant el meu propi negoci.

Així ets un emprenedor nat...

No ho sé, ara en diuen així. La veritat és que em motiva molt tenir el meu propi negoci, dedicar un tracte personal i directe al client i oferir-li cada dia un producte creatiu, basat en la qualitat i amb la millor matèria primera de proximitat.

No hi ha emprenedor sense formació?

La formació és fonamental. Jo crec que de manera autodidacta pots anar aprenent, però resulta molt difícil que es puguin estructurar unes bases sòlides sobre les quals créixer. La formació és constant, però valoro molt els coneixements rebuts a l’Institut Joan Ramon Benaprés de Sitges, on vaig fer un grau mitjà de cuina, i també els cursos monogràfics de pastisseria a l’Espai Sucre i a l’Escola Bellart de Barcelona.

El teu és un establiment de referència al Pallars i les teves Creps de muntanya són molt reconegudes. Quin és el secret?

No hi ha una sola raó. No n’hi ha prou amb tenir un cert talent i ser molt perseverant, també ha de coincidir que la proposta de negoci sigui original, que ocupi un espai no cobert i que compti amb l’acceptació de la gent. Jo he d’agrair molt a la gent de Sort i del Pallars que m’hagi acceptat i que valori tant el meu producte. El secret de les Creps de muntanya és la seva elaboració, amb productes de quilòmetre zero i de primera qualitat. La meva fórmula personal i professional passa per la perseverança, la il·lusió i la disciplina.

Què els diries als joves pallaresos que se’n van, els animaries a quedar-se?

Estic convençut que els que se’n van, tornaran. El Pirineu té un vincle tan potent que fa que, tard o d’hora, la gent hi torni. Al final, emocionalment no hi ha res més important que sentir-te vinculat a l’entorn en el qual vius. I el Pirineu et fa sentir part d’un projecte comú.

Sembla que ho tens molt clar...

Ho veig cada dia, els joves s’estimen aquest territori, però encara hi ha molta feina per fer. En el camp del turisme familiar, els nostres camins estan bruts, la nostra cartografia endarrerida... Mira, vaig treballar tres anys de cuiner prop de les Dolomites i per mi aquella zona és la referència del senderisme  i del turisme familiar. Aquí cada vegada hi ha més gent que valora tot això i hi ha associacions com Camí vell que fan molt bona feina.

Generalitat