Opinió

El cost d'emmalaltir al Pirineu

S’ha demostrat, des del Departament de Salut, que les funcions i la viabilitat dels hospitals comarcals són imprescindibles per a la salut de tots els pirinencs i que s’ha d’apostar per ells creant una xarxa territorial on hi siguin tots inclosos per tal de tenir més força i representació, tot garantint la idiosincràsia de cadascun d’ells.

Dit això, també tots hem après que aquests hospitals queden limitats cada cop més pel que fa a intervencions quirúrgiques complexes, així com consultes amb segons quins especialistes o proves complementàries que malauradament al Pirineu no podem oferir.

Això passa perquè s’ha demostrat que els resultats d’una intervenció quirúrgica complexa són millors si les practica un equip que en faci a diari i tingui una unitat de vigilància intensiva a la vora.

Aquests fets ens porten a l’obligació de desplaçar-nos cap a les terres de Ponent o cap a Barcelona per qualsevol consulta externa prèvia a intervencions, proves complementaries o diagnòstiques, revisions i un llarg etcètera.

Avui en dia, caure malalt un mateix o un familiar suposa SÍ o SÍ una descapitalització important en trasllats per carretera, dietes i, molt sovint, en allotjaments que moltes persones no poden permetre’s. Així com no hem d’oblidar els múltiples problemes laborals que això pot ocasionar.

Sabem també del descontrol que pateixen molts usuaris amb precària situació econòmica per tal que l’Institut Català de la Salut els aboni els seus trasllats i despeses.

Sincerament, crec que els habitants del Pirineu necessitem que s’entengui aquest greuge comparatiu i es compensi amb algun ajut econòmic i amb una millora organitzativa dels hospitals de referència, per tal que ens poguéssim estalviar el màxim de trasllats possibles.