L''exhibició, comissariada pel director del Museu de la Conca d'Allà i de la Dinosfera, Àngel Galobart, explica la història del primer fòssil que es va trobar a Catalunya a la presa de Talarn i el rebombori que va generar la troballa. Galobart ha recordat que "va ser el desencadenant perquè investigadors europeus vinguessin a treballar a Catalunya". La mostra combina plafons amb imatges històriques, rèpliques d'ossos i eines que utilitzen els paleontòlegs actualment.
A mitjans del 1916 les obres de construcció d'una presa a Talarn (Pallars Jussà, Lleida) van deixar al descobert un fòssil que esdevindria la primera resta de dinosaure trobada a Catalunya. La troballa, després de passar per la Universitat de Barcelona i el Museu de Geologia, no va ser estudiada fins al 2010, quan paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de la Universitat de Saragossa van concloure que era el fèmur dret de titanosaure d'uns 70 milions d'anys d'antiguitat. En temps geològics, això situava aquest animal poc temps abans que els dinosaures terrestres desapareguessin de tot el planeta.
Galobart ha recordat que a "una resta que no se li va donar gaire importància en el seu moment, amb el temps ha esdevingut la base perquè els Pirineus siguin un dels llocs més importants per a l'estudi dels darrers dinosaures a Europa".
L'exhibició, que s'inaugura aquest divendres a la Dinosfera, també rememora la primera excavació amb esperit específicament científic de restes de dinosaures a Catalunya que es va produir el 1954, quan el paleontòleg alemany Walter Georg Kühne va realitzar prospeccions en diversos punts del Pirineu i Prepirineu. L'exposició ha comptat amb el suport econòmic de l'Institut per al Desenvolupament i Promoció de l'Alt Pirineu i Aran i l'Institut d'Estudis Ilerdencs i s'exhibirà en diferents poblacions del Pirineu.
