La presa de Sant Joan de Toran, construïda el 1964, forma un embassament a la capçalera del riu Toran, que permet una derivació d’aigua cap a la central hidroelèctrica del mateix nom mitjançant una galeria en pressió. La canonada que la connecta a l’embassament s’ubica aigües amunt de la presa, i continua fins a la galeria en qüestió. Fins ara, aquesta galeria no tenia cap element de tancament o aïllament que permetés l’accés a l’interior de la conducció amb l’embassament ple. Per tant, qualsevol operació que calgués realitzar a la conducció requeria haver de buidar l’embassament fins a nivells inferiors al llindar de la galeria, fet que dificultava de manera significativa qualsevol mena d’operació, i amb tota la problemàtica que això comporta.
Com a solució, la Companyia ha optat per instal·lar dues vàlvules a la galeria d’accés perpendicular al canal en desús, amb els seus corresponents equips d’alimentació i accionament, a l’alçada d’un dels actuals punts d’accés. D’aquesta manera, es dota la infraestructura dels elements de tall i aïllament necessaris per permetre l’accés segur a l’interior de la galeria independentment del nivell d’aigua que hi hagi a l’embassament en aquell moment i sense haver, és clar, de buidar-lo, a més de disposar dels elements de seguretat necessaris en aquest tipus d’instal·lacions. La galeria té uns 8 quilòmetres de longitud, i està revestida de formigó armat o en massa, segons les característiques geotècniques del material. Així, per tal de disposar de l’espai apropiat per a la instal·lació de les vàlvules i els seus equipaments, s’han ampliat, mitjançant l’excavació, les seccions de la galeria d’accés i de la galeria d’abducció, de manera que es crearà una càmera de vàlvules que allotgi tots els equips mecànics i elèctrics requerits.
Aquesta complexa operativa s’ha realitzat mitjançant maquinària de petites dimensions (columnes de perforació, tall en diamant, mini giratòries) i un sistema de voladura controlada a base de càpsules de CO2 comprimides, per tal de fer la demolició de la galeria d’accés en roca viva i els 5 metres de tap de formigó.
Seguiment ambiental
Com a treballs previs a la realització d’aquesta operativa ha estat necessari buidar l’embassament d’aigua, per la qual cosa s’ha fet una campanya de seguiment ambiental per tal de minimitzar els possibles efectes en l’ecosistema. Així, s’han analitzat les característiques físiques i químiques de l’aigua, la composició i qualitat biològica dels organismes existents als sediments i les característiques morfològiques del riu Toran. Aquesta anàlisi ja s’havia realitzat en les dues anteriors ocasions en què es va buidar l’embassament: el 2003, per reparar la presa; i el 2008, en motiu dels treballs d’injecció i millora del revestiment de trams singulars de la galeria a pressió de la central hidràulica. En tots dos casos, la correcta aplicació del pla de seguiment ambiental va revelar que no hi havia hagut repercussions negatives, ni en la qualitat de les aigües ni en l’hàbitat físic del llit del tram del riu aigües avall de la intervenció. En resum, que el riu Toran va ser capaç de recuperar-se de la pertorbació provocada de manera natural i immediata. Aquestes mesures són també les que s’ha executat en aquesta ocasió, fixades pel Conselh Generau d’Aran, i amb autorització de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
Aquest buidatge ha comportat el rescat de la població de peixos existents, mitjançant la tècnica de la pesca elèctrica. De tots els exemplars capturats (477 individus de truita comú, Salmo trutta), es va determinar l’espècie i se’n va mesurar la seva longitud. Un cop finalitzat el mostreig i recollides les mesures biomètriques de tots els peixos, es van dipositar en una cisterna tancada amb oxigen i es van retornar al riu en el punt que van indicar els Agents Rurals. És important subratllar que no es van trobar espècies foranes.
Dades tècniques
L’embassament de Sant Joan de Toran té una capacitat de 48.900 m3, una profunditat màxima de 28,5 metres, i està situat a la cota 1.190 metres, a la conca del riu Toran, que discorre paral·lel a la frontera francesa i és l’últim afluent del riu Garona, ja en territori aranès. El salt s’integra en el complex hidroelèctric existent a la conca del riu Garona, format pels següents aprofitaments: Arties, Aiguamoix, Viella, Benós, Barradós, Jueu, Bossost, Sant Joan de Toran i Pont de Rei, i aprofita les aigües de la capçalera del riu Toran i les aportacions dels barrancs de Bedreda, Comatruja, Arbaets, Lauxió i Bordius. L’aigua, després de passar per la central hidràulica, es torna de nou al riu Toran, a l’embassament del mateix nom, fins on es deriva a la central de Pont de Rei.
