01:38h. Dijous, 14 Desembre de 2017

Defensa dera prumèra catedra de Catalonha d’Intervencion en Patrimòni Arquitectonic

En acte de defensa d'ua poténcia intel.lectual e pedagogica de nautissim nivèu sigueren presents per part del Conselh Generau d’ Aran es Srs. Jèp de Montoya e era Sra. Elisa Ros

Defensa dera prumèra catedra de Catalonha
Defensa dera prumèra catedra de Catalonha

Dijaus setze d’octubre auen lòc en Salon de Grads dera Universitat Internacional de Catalunya de Barcelona era defensa dera prumèra catedra de Catalonha d’Intervencion en Patrimòni Arquitectonic.

Eth defensor dera madeisha a estat eth Dr. Josep Lluis i Ginovart,  arquitècte peth ETSAB dera UPC (1982) e Doctor arquitècte pera ETSARQ dera UIC (2002). Ena actualitat des de 2016 ei professor titular e Director dera School of Architecture dera Universitat Internacional de Catalunya, UIC de Barcelona. A estat Director deth Departament d'Arquitectura dera Universitat Rovira i Virgili (2014-2016). Ei investigador actiu, e dirigic coma IP eth Grop de Recèrca arreconeishuda Architectural Heritage (PATRIARQ).

Era sua trajectòria scientifica se produsís coma un transvassament dempús dera experiéncia professionau (1982-2016) enes sòns burèus d'arquitectura de Barcelona e Tortosa e en encastre dera restauracion e intervencion der auviatge arquitectonic cap ath mon dera Universitat. Projèctes coma eth Plan Director dera Catedrau de Tortosa (1995-2000), laguens deth Plan Nacionau de Catedraus, o eth Catalòg de bastisses e conjunts urbans e ruraus dera ciutat e municipi de Tortosa (2000-2005) e eth Plan director deth palai episcopau de Tortosa (2010- 2012) provoquèren era possibilitat de dirigir equipes pluridisciplinars.

A desvolopat un prètzhèt d'investigacion basada ena experiéncia professionau contrastada, restacada enes bastisses istoriques de caractèr patrimoniau, des dera optica der emparament e intervencion en patrimòni edificat en tot prèner coma basa es elements que configuren era genetica des bastisses istoriques, essenciaument era geometria e era forma constructiva.

En acte de defensa d'ua poténcia intel.lectual e pedagogica de nautissim nivèu sigueren presents per part del Conselh Generau d’ Aran es Srs. Jèp de Montoya e era Sra. Elisa Ros.

Tot eth projècte e es trabalhs hèti pes estudiants (uns 150 pendent 6 ans) e naui doctors (ua tesis presentada e una auta en execucion), atau com er escanejat tà un viatge processades es donades auer era planimetría tridimensionau de 43 glèises e capeles son un actiu documentau e de coneishença impagabla e qu'aurà ua enòrma transcéndencia en temps entara comprenença, restauracion e metuda en evidencia  evident deth nòste auviatge culturau.

Josep Lluis, se convertís en un referent sus eth estudi, comprenença de com se bastiren, des patologies que patissen, e de com s'an que restaurar es glesies araneses e merque eth camin per a on an qu'anar es causes tara Universitat Catalana e ara Academia en generau, revertint era coneishença en pòble e enes territòris que pendent sègles an mantengut es bastisses eth pè.

Era Val d’ Aran ei privilegiada de poder compdar damb eth Dr. Josep Lluis i Ginovart e tota era sua equipa en aguesta hita que mos mercam de creacion der expedient entà qu’era  Val d’ Aran un dia sigue declarada Patrimòni dera Umanitat per part dera UNESCO.