Investigadors del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i la Universitat de les Illes Balears han estudiat durant 17 anys com interactuen les flors i les papallones. Quan són adults, aquests insectes obtenen l'aliment necessari per viure del nèctar de les flors. Les dades obtingudes al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà indiquen, però, que en els darrers anys hi ha una menor coincidència entre el moment en què les plantes assoleixen el màxim de la floració i el moment en què també l'abundància de les papallones és major. El responsable d’aquest fenomen és el canvi climàtic: les temperatures augmenten i la sequera és cada cop més acusada. Aquest clima provoca que hi hagi desajustos entre les 12 espècies de papallones estudiades i les flors de les quals s'alimenten.
“Les papallones són organismes amb gran dependència del clima” declara Constantí Stefanescu, investigador del CREAF i del MCNG. El seu cicle consta de tres fases de desenvolupament abans de la papallona adulta —l'ou, l'eruga i la crisàlide—, que es veuen molt afectades per les temperatures externes. “En general, una temperatura més elevada accelera el ritme de desenvolupament des de l'ou fins a l'emergència de la papallona, però aquesta relació depèn de més factors. Per exemple, es pot veure afectada negativament per la manca de pluja i el deteriorament de les plantes de les que s'alimenta l'eruga" explica el Dr. Stefanescu.
Per què aquesta situació pot ser preocupant en el clima mediterrani? Perquè la sequera apareix a l'estudi com el factor més important per explicar l'asincronia entre papallones i flors i justament, amb l’escenari actual de canvi climàtic, la sequera anirà empitjorant en aquesta regió. En casos extrems, s’ha trobat que la separació entre els lepidòpters i les flors pot arribar a ser de 160 dies i, si això continua, podria comportar grans davallades en les poblacions de les papallones. Al seu torn, si es reduís l’eficiència de pol·linització de les papallones (i altres grups d’insectes pel mateix motiu) apareixerien davallades en les poblacions de plantes.
Les erugues podrien patir més fortament el desacoblament
L’estudi, publicat a la revista Oikos, afirma que la sequera afecta totes les papallones adultes, ja siguin generalistes o especialistes per una planta concreta. No obstant, l’investigador del CREAF recorda: “La dependència més forta entre plantes i papallones es dóna durant la fase d’eruga, sobretot si només s’alimenten d’una única espècie de planta. Per tant, en aquest moment la manca de sincronia podria ser més important”.
Les papallones són més aviat generalistes en quant a les espècies de flors que visiten per a obtenir nèctar (poden visitar més d’un tipus de flor), però en canvi poden ser autèntiques especialistes a l'hora d'escollir una espècie de planta per fer la posta. Aquesta planta serà la que utilitzaran les erugues per desenvolupar-se i s'anomena planta nutrícia. Un desacoblament entre la fase d'eruga i el creixement de la planta nutrícia pot tenir uns efectes catastròfics sobre la supervivència de les erugues i, per tant, sobre l'abundància final de les papallones adultes.
