Per què et decideixes a presentar-te a l'alcaldia de Soriguera?
Jo no decideixo presentar-me a l'alcaldia, sinó que és l'Assemblea Popular de Soriguera la que a través d'un procés obert i participatiu m'escull com a primer nom de la llista que finalment vàrem presentar com a Candidatura d'Unitat Popular. La única decisió que vaig prendre jo en aquest sentit fou la d'assumir el compromís i respondre positivament a la confiança que la gent va dipositar en la meva persona.
Quines són, ara per ara, i després de les reunions amb els veïns, les principals necessitats detectades al municipi?
Soriguera és un municipi molt extens territorialment, aproximadament 110 quilòmetres quadrats, amb poca població uns 380 habitants i molts nuclis de població dispersos pel territori, 14 en total. En aquest context no és gaire difícil adonar-se'n que una de les primeres necessitats és la millora de les xarxes de comunicació i d'accés als nuclis, les carreteres i camins. Al mateix temps i no menys important també tenim la necessitat de millorar tota la xarxa de captacions d'aigua i dipòsits de gairebé tots els nuclis del municipi. A través de les reunions o consells de poble, també ens hem adonat que la participació ciutadana era i és una necessitat i a més a més força prioritària també, doncs no s'havia practicat gairebé mai. La necessitat més gran que reclama la gent és que se'ls escolti i que la seva opinió es tingui en compte.
Des de la CUP heu denunciat els elevats sous dels consellers comarcals. Creus que conèixer aquestes informacions desmotiva una part de la ciutadania que pot pensar que tots els polítics es presenten per defensar els seus interessos i per tenir bons sous?
Crec que la ciutadania ha de tenir accés a tota aquesta informació, i no crec en cap cas que prendre consciència pugui portar a la desmotivació. Segurament molta gent agraeix que, per fi, algú al Pallars actui sense por des de les institucions i posi sobre la taula certa informació, econòmica sobretot, a la que fins ara no hi tenien accés. Nosaltres en diem transparència, i aquesta per anar bé, hauria de sortir del propi consell. El fet que ho haguem de "denunciar" nosaltres ja mostra d'alguna manera quin era fins ara el grau d'opacitat de certes institucions. Més que desmotivació crec que aquestes coses finalment provoquen una presa de consciència de la ciutadania i que aquesta presa de consciència pot provocar un gir en el sentit del vot de la gent. De res serveix però aquesta presa de consciència si els representants polítics no l'assumim com a pròpia, i el primer que hem de fer és "predicar amb l'exemple".
Com veus els petits pobles de muntanya? Tenen futur?
Els pobles petits de muntanya, com Arcalis o Vilamur, dos dels poblets de Soriguera, tenen i tindran futur mentres tinguin gent. Per tant si volem que tinguin futur, des de la Generalitat s'hauria de cuidar una mica més la gent que hi viu. No és fàcil avui en dia viure en comarques com el Pallars amb totes les seves deficiències estructurals i els pobles de muntanya i la seva gent no volem ser els jardins i els jardiners de la gent de la capital, no vivim aqui per això. I el futur de la gent són els nens i la gent jove, si volem futur per als nostres pobles hem d'aconseguir que els joves d'avui puguin desenvoluparse plenament als nostres municipis sense haver de marxar fora per la manca d'oportunitats.
I el Pirineu, com el veus a nivell social, polític i econòmic?
El Pirineu i tot el que conté des de la gent fins a dalt dels pics, som un patrimoni cultural i natural de valor incalculable. A nivell social crec que l'estructura i les mancançes no disten gaire del que podriem trobar a qualsevol poblet de la plana però potser si que és cert que aqui sobretot els problemes socials tenen menys visibilitat són més dificils d'evidenciar. Políticament crec que experiències com la nostra posen alternatives reals al damunt de la taula i en aquest sentit crec que el Pirineu està despertant. Ara l'objectiu potser és construir plegats alternatives veritablement transformadores a nivell econòmic, per tal de superar la dependència estacional del turisme de masses que gira al voltant del riu i la neu.
Creus en la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran?
Crec en una organització territorial més eficient i sobretot que respngui de manera més acurada a la realitat de les comarques catalanes. En aquest sentit crec que pot ser molt positiu per al Pirineu en general i per al Pallars en particular ja que d'alguna manera, tot i que sentim afinitats també amb els pobles de la Segarra, potser tenim molta més afinitat territorial amb la gent de la Cerdanya per exemple.
