Les cabres salvatges ja formen part del paisatge de l'Alt Pallars

L'espècie es va reintroduir fa 4 anys a l'Arieja, França, però una trentena d'exemplars han travessat a la part catalana

foto_3325725
photo_camera Les cabres salvatges tornen a formar part del paisatge pirinenc

Fa més d'un segle que l'herc, terme que es fa servir per a les cabres salvatges dels Pirineus, va desaparèixer a la zona i 4 anys que el Parc Natural dels Pyrénées Ariégeoises (França) en va reintroduir. Des de l'any 2014 s'han alliberat 95 exemplars (39 mascles i 56 femelles) i la població ha anat augmentat i cada cop és més freqüent veure'n a l'Alt Pallars, concretament als municipis de Lladorre, Vall Cardós i Alins. La població més estable que hi ha a l'Alt Pallars ja són una trentena. Els tècnics de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars i del Parc Natural dels Pyrénées Ariégeoises són els encarregats de fer-ne el seguiment.

Els Pirineus com a entitat biològica natural i, per tant, sense fronteres, han fet que aquesta espècie anés ocupant territori a banda i banda de la frontera administrativa des que es va procedir l'alliberament. Entre el 2014 i el 2017 han nascut 26 cabrits i una part d'ells ja dins la vessant catalana. Per assegurar l'èxit de la reintroducció és indispensable el seguiment. Cada animal alliberat porta unes marques visuals personalitzades i emissors, GPS i ràdio, destinats a facilitar la seva localització.

Aquest animal no està permès caçar-lo a França des del 15 de setembre del 2012 però a Catalunya és espècie cinegètica, tot i que actualment el seu aprofitament no es preveu a l'RNC de l'Alt Pallars. En un futur, si la població està plenament consolidada i hi ha molts exemplars s'estudiarà la possibilitat de caçar-lo. Un trofeu d'aquest animal podria convertir-se en una font d'ingressos per al territori.

Marc Garriga, director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha explicat que l'observació d'aquest animal és pot convertir en un recurs turístic al territori. Els tècnics han observat que a l'hivern, pràcticament tots els exemplars tornen a França per les característiques del terreny però de cara a  la primavera i l'estiu, bastants exemplars tornen a l'Alt Pallars.

El projecte de reintroducció d'aquest animal (subespècie de la serra de Gredos) està liderat pel Parc Natural dels Pyrénées Ariégeoises (PNPA), vessant francesa de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars (RNCAP), i compta amb la col·laboració en matèria de control i gestió entre la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el cos d'Agents Rurals.

La cabra o herc, fins a començament del segle XX, compartia hàbitat amb l'isard, tot ocupant els indrets més alts i accidentats de la cadena muntanyosa. Aquesta cabra és molt esquerpa i poc gregària. Antigament tenia una ponderació gastronòmica important entre els habitants del territori. En alguns cellers de cases pairals de l'Alt Pirineu encara hi ha els recipients de terracota típics, i se'ls continua dient ''les tupines de confitat d'herc''. En aquella època la caça era una activitat més aviat recol·lectora amb la finalitat d'obtenir proteïna per a la subsistència familiar.

Es tracta d'una espècie tan peculiar, pel que fa a l'hàbitat de zones altes, que no es preveu que entri en conflicte amb els interessos del sector agroramader del territori. A l'estiu habita en zones rocalloses i penya-segats, indrets poc freqüentats per ovelles, vaques o cavalls. Els tècnics de la reserva subratllen que tots els exemplars han estat sanejats per evitar la transmissió de malalties a la ramaderia. L'herc, en canvi, cohabita amb els excursionistes, ja que no és gens esquerp.