21.05.2018 |
Viure als Pirineus

HISTÒRIA

Aigüestortes va ser habitat per humans com a mínim fa 10.000 anys

Una exposició, que s'inaugura aquest divendres a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, divulga els resultats d'una investigació pionera a Europa que demostren població humana a 2.000 metres d'alçada

Una olla localitzada en un dels jaciments estudiats a Aigüestortes
Una olla localitzada en un dels jaciments estudiats a Aigüestortes
Aigüestortes va ser habitat per humans com a mínim fa 10.000 anys

La mostra 'Muntanyes a la Prehistòria. L'arqueologia al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici' revela que aquest espai protegit ha estat un territori poblat per homes i dones des de fa com a mínim 10.000 anys. Al contrari del que es pensava fins ara, ha estat la humanització la que ha anat conformant l'actual paisatge, considerat verge fins fa poc. Aquesta mostra té per objectiu divulgar els fruits de la investigació que ha estat duent a terme el Parc Nacional els darrers 15 anys i ha documentat més de 350 jaciments. L'exposició s'inaugurarà aquest divendres 18 de maig a l'Ecomuseu d'Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà, i es podrà visitar fins el proper 15 de juliol. Ermengol Gassiot, comissari de l'exposició i Doctor en Prehistòria, titlla d'inèdits els resultats ja que ''confronta la idea predominant fins ara en la comunitat científica de l'alta muntanya com un paisatge verge no trepitjat pels humans''.

Els 350 jaciments que s'han documentat al Parc Nacional es tracta de petits abrics rocosos, coves i restes arquitectòniques a l'aire lliure, com ara tancats i cabanes, sovint formant conjunts més o menys extensos. També s'han identificat ceràmiques en tarters, algunes eines de sílex a crestes i cims, possibles túmuls funeraris, petròglifs (gravats sobre pedra), i carboneres. Tot plegat és una mostra de les activitats humanes i les seves variants al llarg del temps a 2.000 metres d'alçada.

Eines arqueologia

(Eines de pedra de la cova del Sardo/Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya)

Cronològicament, l'exposició relata els diferents moments de la població humana. Des d'un inici, datat fa entre 8.000 i 10.000 anys enrere, en què la població era caçadora-recol·lectora. Posteriorment en l'època del Neolític apareixen les primeres activitats agrícoles i ramaderes, més activitat humana que es tradueix en els inicis d'una desforestació volguda, s'obren espais i es creen prats. A l'exposició s'evidencia amb diferents eines de pedra o puntes de projectil utilitzades per la caça.

Les eines de sílex evidencien que el Pirineu no era un espai aïllat. S'introdueix el cereal, que prové del Pròxim Orient i es descobreixen ceràmiques, construccions a l'aire lliure i abrics rocosos. Una de les descobertes interessants són les eines de sílex, un fet curiós ja que al Parc Nacional no hi havia sílex. Algunes d'aquestes eines provenien de la Conca de Tremp, d'altres de la depressió de l'Ebre i algunes, fins i tot, de la vall del Roine a França, fet que determina que el Pirineu no era un lloc aïllat.

(Foto Ecomuseu de les Valls d'Àneu)

Entre fa 4.400 i 2.200  anys, en l'Edat del Bronze i del Ferro, al nord-est peninsular s'observa un moment més sedentari i més estable en què creixen els jaciments i existeixen els primers conflictes. Aquest fet origina un canvi en el paisatge també a l'alta muntanya: augmenten les pastures i els correus, desapareixen la majoria dels assentaments humans ocupats anteriorment i apareixen amagatalls de ceràmica en cinc punts del Parc. Es creu que els habitants de les muntanyes van canviar els seus assentaments, possiblement a espais menys elevats. També en aquest moment es troben monuments funeraris per primer cop: dòlmens i tumults de pedra.

L' investigació arqueològica al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici l'ha dut a terme el Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Institució Milà i Fontanals, el centre d'investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya.

Comentarios