18:42h. Diumenge, 19 Novembre de 2017

L'estrès va afectar la reproducció dels últims titanosaures de Nerets, a Coll de Nargó

L'estudi, publicat a la revista 'Scientific Reports' per investigadors de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, ha analitzat 450 mostres d'ous, entre els quals s'inclouen els dels Nerets a Coll de Nargó

Una femella de titanosaure. Foto: ICP
Una femella de titanosaure. Foto: ICP

Un estudi publicat aquest dilluns a la revista 'Scientific Reports' per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela que la competència entre espècies hauria estat la causa dels ous de dinosaure patològics de fa 70 milions d'anys que s'han recuperat en diversos jaciments del sud-oest d'Europa, entre ells el dels Nerets, a Coll de Nargó (Alt Urgell). L'estrès patit per la població de titanosaures hauria provocat que les femelles retinguessin els ous durant més temps del normal, provocant alteracions en el procés de formació de la closca. Els investigadors han identificat una clara correlació entre la presència d'aquests ous patològics i un intens fenomen de reemplaçament faunístic que va tenir lloc a Europa a finals del Cretaci. L'estudi ha analitzat 450 mostres d'ous patològics de l'oogènere Megaloolithus, que s'associa al grup dels titanosaures, dinosaures herbívors de coll i cua llargues.

La principal característica d'aquests ous anormals és que presenten closques multilaminades, és a dir, diversos estrats de closques sobreposades. Aquesta malformació està estretament relacionada amb el fenomen de la distòcia, que comporta la retenció dels ous dins l'oviducte de la femella durant un període de temps anormalment llarg. 

"La distòcia es produeix a conseqüència d'alteracions químiques lligades al cicle reproductiu quan les condicions ambientals, siguin climàtiques o ecològiques, no són optimes per realitzar la posta", explica Albert G. Sellès, investigador del Grup de Faunes del Mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que encapçala l'estudi. 

Durant milions d'anys, els titanosaures van ser el grup de dinosaures més abundant i divers d'Europa, fins a l'arribada dels hadrosaures fa uns 70 milions d'anys. Aquestes faunes, juntament amb altres espècies de titanosaures, van irrompre amb força en un període relativament curt dins les comunitats faunístiques de finals del període Cretaci. "Davant d'una pertorbació d'aquesta magnitud, sabem que l'increment en la competitivitat entre espècies pels recursos naturals produeix un seguit d'alteracions en les comunitats ecològiques, entre elles un augment de l'estrès de les faunes", explica Albert G. Sellès. "Aquest estrès es pot expressar de moltes formes, i una d'elles és l'alteració dels cicles reproductius", conclou l'investigador.

Els ous patològics es localitzen en un interval temporal molt concret, fet que indicaria que la seva presencia estaria relacionada amb un fenomen molt particular i puntual. De la mateixa manera que una gallina actual deixa de pondre ous en situacions d'estrès, les enormes femelles de titanosaure haurien retingut els ous en els oviductes més temps de l'habitual i aquesta situació hauria quedat reflectida en l'estructura de la closca. Els investigadors han descartat altres hipòtesis com que l'anomalia fos producte d'un canvi climàtic o d'un canvi en els hàbits alimentaris dels dinosaures.