08:32h. Dimecres, 22 Novembre de 2017

Desenvolupats nous models i eines per al seguiment de ratpenats forestals

En el mostreig realitzat en zones potencials amb alta idoneïtat, s'han trobat noves poblacions a la Vall d'Aran, i algunes colònies de cria al Pirineu aragonès

Imatge del mapa obtingut
Imatge del mapa obtingut

En el marc d'un projecte recolzat pel Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a través de la Fundación Biodiversidad, un equip de científics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) amb la col·laboració d'experts d'Aragó i Navarra, ha elaborat models amb noves metodologies per a l'estudi de la presència de les colònies del nòctul gran (Nyctalus lasiopterus) al Pirineu.

El projecte pretén compatibilitzar la conservació de quiròpters amenaçats i la gestió forestal. Per fer-ho, s'ha experimentat amb un model a escala pirinenca i zones properes. S'ha utilitzat el programa MAXENT, que estableix relacions estadístiques entre la informació biològica disponible i la informació ambiental de les zones on es troba aquesta informació biològica. El disseny del model s'ha realitzat utilitzant totes les dades de cavitats trobades aquests anys a la zona d'estudi i les cites en abeuradors on s'han capturat els nòctuls a primera hora de la nit. Això suposa que el ratpenat té les cavitats als voltants. Es pot caracteritzar així la massa forestal propera a 3 km.

Foto 1

Les variables forestals, amb un filtre mitjana de maduresa de 3 km de ràdio, s'han calculat a partir de l'Inventari Forestal Nacional. S'han inclòs algunes altres variables, com la proporció respecte a l'àrea basal d'arbres vius i morts amb diàmetre superior a 35 cm. Les variables climàtiques i topogràfiques i d'hàbitat (bàsicament fagedes, masses mixtes de caducifolis i pinedes de pi roig) s'han calculat per a tot l'àmbit d'estudi a una resolució espacial de 200m.

Amb això, s'ha obtingut un mapa amb una graduació de colors, amb la probabilitat o idoneïtat que l'espècie pot estar present de blau a vermell intens. Al mapa s'observa que és una espècie que pot no aparèixer en gran part del territori, ja que necessita boscos madurs amb abundància de cavitats, especialment fagedes o pinedes molt madurs amb abundància de forats de pícids, etc. Es veu que seria més freqüent a la zona atlàntica dels Pirineus, des de la Vall d'Aran fins a Navarra i la Rioja, amb poblacions meridionals en pinedes de Terol i del Prepirineu català i aragonès.

S'espera poder comptar amb el suport de les institucions nacionals i regionals per poder fer models a escala més petita per a cada àrea biogeogràfica i per a cada tipologia de bosc, de manera que es podrà afinar en trobar noves poblacions. La precisió de les àrees òptimes és a escala de rodal i per tipologia forestal, per aquesta i altres espècies forestals. D'aquesta manera, els gestors disposaran d'una eina per poder millorar l'estat de maduresa dels boscos per a la conservació de les zones on ja es trobi l'espècie.

Els models són eines molt útils per a científics i ajuden els gestors en la planificació territorial, per delimitar l'àrea de conservació, de millora de l'estructura de l'hàbitat o de focalitzar zones d'explotació forestal, etc. També ajuden a focalitzar la recerca d'espècies poc abundants a les zones adequades, seleccionar les zones per a la conservació, modelitzar rutes fenològiques com migracions, zones de reproducció i d'hivernada o d'aparellament, etc., molt important per a espècies mòbils i migradores com els quiròpters.

El CTFC ja ha realitzat anteriorment models predictius d'espècies de quiròpters, com ara el realitzat per a la distribució del ratpenat de bigotis amb el mètode MAXENT a 10 km de resolució per a Catalunya i projectats a una resolució de 2 km. (CARTOBIO. CTFC-Generalitat de Catalunya).

S'ha comptat amb la col·laboració de Magda Pla, Assu Gil, Luis Lorente, Ramon Jato, Juan Tomás alcalde, Joan Carles Albero, Quintin Marc López, Guillem Casbas, Elena Roca, Laura Recoder, David Guixé, Judit Varela, Arnau Silva, Fermí Sort, Jordi Camprodon, Dani Muñoz, Ismael Mayal i Lídia Jiménez.