Valença Castells: "Un bon disseny ha de complir la seva funció, però també ens ha d'emocionar i fer feliços"

Valença Castells, al Parc del Pinell de Tremp
photo_camera Valença Castells, al Parc del Pinell de Tremp. Foto: Feliu Sirvent

capsalera

Què és per a tu el disseny? Diria que és respondre a unes necessitats humanes, tant materials com visuals. Contribuir, amb intervencions, a fer la vida de les persones més fàcil i més bonica. El disseny no és només funció sinó que també hi juga un paper molt important l’estètica i l’emoció.

El disseny ens resol problemes o ens crea necessitats? La base d'un bon disseny és aquell que ens soluciona problemes. No estem parlant únicament d'estètica, sempre hem de tenir molt present que forma i funció han d’anar de bracet. El disseny ha de respondre a les necessitats físiques i visuals de l’usuari però, paradoxalment, també en crea. Per exemple, necessitem beure, però no ens cal fer-ho en copes de cristall, aquí és on entra en joc l’emoció. Un bon disseny no és només el que compleix la seva funció a la perfecció, sinó també aquell que ens agrada i ens fa feliços.

Art, artesania, disseny... Hi ha vint-i-tres definicions diferents del terme disseny i la disjuntiva rau en saber on acaba l'art i on comença el disseny. El disseny pot ser tant allò que es pot produir industrialment i que hauria de ser reproduïble en sèrie, com tot el que es crea amb voluntat de ser-ho. En canvi, quan parlem d’artesania ens referim a peces úniques i generalment irrepetibles. En el disseny, a la fase de producció, no hi ha lloc per a la improvisació i el dissenyador sovint ni tan sols hi participa.

Vas començar molt jove, sempre vas voler ser dissenyadora? No, però en realitat tot m'ha anat portant cap aquí. Sempre em vaig decantar cap a la branca artística. M’entusiasmaven els volums i quan calia triar carrera pensava que acabaria fent escultura, però a la Facultat em deien que tenia una mena de dèria per les làmpades i vaig optar pel grau de disseny. Va ser llavors quan vaig descobrir que allò era el que de debò volia fer i no pas una altra cosa. El disseny crec que està ubicat en aquell punt intermedi entre l'abstracció i la connexió amb el món interior de l'artista i la part més tècnica i més de càlcul.

I fas de dissenyadora des de Vilamolat... Sí, és així. Treballo des de Vilamolat i és un luxe poder-ho fer. Internet m'ho ha posat fàcil. Mira, tinc diversos clients al Pirineu que pràcticament no he vist mai, ells em passen els temes telemàticament i parlem per telèfon o per skype. Ara sobretot faig feines de disseny gràfic, tot i que l'objectiu seria orientar-me cap al disseny de producte. També faig classes un parell de dies a la setmana, com a professora associada, a la Facultat de Belles Arts de la UB, la mateixa on vaig estudiar jo, i a UNIBA, on les classes es fan on-line.

T'agrada fer classes? No m'ho havia plantejat mai abans, però el cert és que m'agrada molt. En certa manera és com una espècie de cercle que es tanca: t'has format allà, vas rebre coneixements que has anat ampliant amb altres estudis i a la vida professional, i després els tornes a posar tots dins aquest cercle.

Què representa Vilamolat en el teu procés personal i creatiu? Vilamolat és casa meva, són les meves arrels. He voltat molt durant els anys d'estudis i sempre quan tornava a Vilamolat sentia una pau interior reconfortant. Viure i treballar aquí és una font d'inspiració permanent, el silenci, les muntanyes, el contacte amb la natura és molt important també en el procés creatiu.

A més, a Vilamolat portes una casa de Turisme Rural... Quan vaig acabar el màster se'm presentaven dues opcions: marxar a fora i buscar feina o bé obrir una casa de turisme rural i muntar un estudi de disseny. Vaig optar per la segona tria i vaig passar a dependre més de mi mateixa. Ha estat un encert tirar endavant el meu projecte vital al Pallars.

2017112718143562500