Sempre has volgut ser carnisser?
No, però la vida et porta a replantejar-te les coses. Em vaig formar a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, estava fent de pagès i volia tirar endavant un projecte personal que finalment no va ser possible. Com que a casa sempre havíem matat porcs i remenat amb carn, vaig enviar currículums a totes les carnisseries de la Seu i l’endemà mateix ja em van cridar de dos llocs. Després, les circumstàncies van fer que se m’oferís la possibilitat de quedar-me amb el negoci.
..I et vas fer empresari?
Doncs sí, la vida dóna molts tombs i ara em trobo tirant endavant el meu propi negoci d’un sector que conec, que m’agrada i pel qual m’ha servit molt la meva formació a l’Escola Agrària. Fa 10 anys em pensava que faria de pagès tota la vida i ara tinc la idea de continuar tenint bestiar, però fer tot el cicle sencer. Cada vegada se m’obren més camins.
Com es fa un jove empresari?
Es va fent dia a dia, amb il·lusió, amb molt treball i amb determinació. El primer dia que apuges la persiana i comences a treballar et trobes de cop amb els problemes reals i els dubtes. A poc a poc els vas solucionant, és un aprenentatge constant. Tot s’aprèn a còpia d’anar superant dificultats. Sempre trobes gent que t’aconsella bé i t’ajuda.
Malgrat les dificultats, creus que val la pena crear un projecte de vida i laboral al territori?
I tant, jo crec que sí, n’estic convençut. Va bé sortir fora a estudiar, formar-se i veure món, perquè un cop tornes tens uns fonaments que pots aplicar-los en benefici del territori i de la gent. Aquest bocí de país nostre l’hem de pujar entre tots.
Ha estat gratificant per tu tirar endavant un projecte propi?
El més gratificant de tot és sortir al carrer i que la gent et feliciti i reconegui la teva feina. Però també és una satisfacció que gràcies a aquest projecte s’hagi creat ocupació, donant feina a altres persones que abans estaven a l’atur. Per mi, el més important és poder elaborar i oferir un producte agroalimentari de qualitat i amb la matèria primera d’aquí i unes formes d’elaboració tradicionals que sovint han anat passant de pares a fills.
Quin missatge donaries als joves que volen tornar al Pirineu o que s’ho estan plantejant?
Que ho facin, que no s’espantin, que no tinguin por, que al Pirineu tenim un potencial molt gran. Només cal tenir les coses clares i tirar-s’hi de cap. Hi ha vegades que es tenen dubtes, ets jove, no saps ben bé com fer-ho, és normal, i per això cal tenir al costat algú que et doni suport i que t’aconselli bé. Però per sobre de tot s’ha de provar, si no ho proves i no ho fas, no vas enlloc. Aconsellaria a tots els joves que s’han format a fora, que no hi donin més tombs, que tornin a casa i contribueixin a millorar el nostre Pirineu.
