JOVES DEL PIRINEU

Iu Escolà: “Voldria que la meva passió, fos també la meva professió”

Foto entrevista Iu Escolà
photo_camera Iu Escolà, a la Pobla de Segur on es forma com a guia de muntanya/Feliu Sirvent

I aquesta fal·lera de córrer per les muntanyes, d’on et ve? Cada any participava en la cursa que s’organitzava al meu poble, sense cap altra pretensió que la de passar-m’ho bé. Amb els anys vaig veure que no se’m donava malament del tot, així que em vaig anar apuntant a altres proves. Però la “Cuita el sol” d’Àreu va ser molt especial, va ser la que em va posar el cuc a dins.

La “Cuita el sol”... Sí, era una cursa de muntanya molt popular que volia recordar el conte de Pep Coll “L’home que corria més que el sol”. Consistia a sortir de la plaça major d’Àreu just quan es ponia el sol i arribar dalt del Monteixo abans que t’atrapés l’ombra. Fa cinc anys es va deixar de fer i es va organitzar la “Milla Vertical d’Àreu”.

Què sents quan corres? Córrer m’ajuda molt a desconnectar, em permet gaudir de la natura i alhora em fa sentir lliure. Des de petit he viscut la natura intensament. Els meus pares i la família hi tenen molt a veure perquè als estius, de manera habitual, han practicat l’excursionisme i han sabut fer que m’agradés a mi també.

Vius a Àreu, envoltat d’un patrimoni natural impagable... Sí, és com si fos el jardí de casa i això no té preu. Però no n’hi ha prou amb això, m’agradaria poder-me dedicar professionalment a les activitats que estan relacionades amb la natura i amb l’esport i quedar-me al Pirineu, on he viscut sempre. Voldria que la meva passió, fos també la meva professió.

Això no deu ser senzill. Què fas per aconseguir aquest objectiu? Fins ara he estudiat un grau superior relacionat amb l’esport. Aquest any estic cursant, a la Pobla de Segur, el curs de tècnic de mitja muntanya, per poder guiar la gent que ve de fora a conèixer la Vall Ferrera, o el Pirineu en general, i compartir amb ells aquesta passió.

Així hi veus un futur professional? Sí, jo crec que el guiatge de muntanya va agafant força al Pirineu. Cada vegada hi ha més gent que vol practicar l’excursionisme i la muntanya d’una manera segura, acompanyats d’una persona ben formada que li pugui explicar, amb coneixements, el recorregut i l’entorn que l’envolta.

Tens un esperit competitiu? Home, jo crec que tothom ho és una mica de competitiu, encara que hi ha qui no ho vol reconèixer. Quan vas a una cursa, et penges un dorsal i donen el tret de sortida, el que vols és mirar de quedar entre els millors o fins i tot guanyar. També et motiva molt conèixer quins són els teus propis límits.

Això vol dir esforç, entrenament... Sí, demana molta constància. Al principi sortia pel meu compte a córrer, pel voltant de casa, simplement com una afició. Ara, gràcies als resultats i la progressió, tinc la sort de tenir el suport de diferents marques –Inov-8 o Rudy Project– i formar part d’un equip molt potent com és l’Inverse Team Trail Running. I des de fa un parell o tres d’anys he volgut estructurar millor la preparació i tinc un entrenador que, segons la planificació de la temporada de curses, em concreta setmanalment allò que he de fer. Aquest mètode de treball m’ajuda molt més a progressar i a obtenir un nivell òptim a les competicions.

Què et passa pel cap quan ets en plena cursa? Abans de començar se’m mengen els nervis i després penses: “Però, què coi estic fent aquí patint, quan podria estar assegut còmodament al sofà de casa”. Ara bé, un cop arribes, després d’haver anat al límit, el patiment queda totalment compensat i aconseguir el repte és un gust que t’omple de satisfacció.

A casa vostra teniu el Càmping Pica d’Estats, a Àreu... El Càmping és un projecte familiar que van començar el meu pare i els seus germans i que ha anat creixent. Pel càmping hi passa molta gent que vol pujar la Pica o que fa el GR i que acostumen a demanar informació sobre la zona i el camí per on ascendir. Aquesta relació del negoci amb la muntanya també ha tingut força a veure amb la meva decisió de formar-me com a guia.

2017112718143562500