12:59h. Diumenge, 19 Novembre de 2017

Alidé Sans: “Un dia vaig decidir que havia de cantar en aranès”

La cantautora aranesa, Alidé Sans. Foto: Feliu Sirvent
La cantautora aranesa, Alidé Sans. Foto: Feliu Sirvent

joves

Des de quan fas música? Des de sempre. De fet, la meva mare era professora de música de l’escola de primària i pionera de la cançó d’autor en aranès i per mi la música era una manera de jugar, he crescut amb la música. El piano l’he estudiat des dels tres o quatre anys fins als disset, però he jugat amb molts altres instruments: la guitarra, el violí, el pifre, la flauta travessera, l’acordió diatònic…

Quan va començar la teva carrera musical? Podem dir que fa quatre anys. Componia cançons amb la guitarra des dels quinze anys, però no va ser fins que vaig participar en el Festival Barnasants del 2013 que tot va començar seriosament.

I l’Onze de setembre del 2013 vas participar en l’acte institucional del Parlament … Va ser molt emotiu i en guardo un gran record. Vaig cantar Aqueres montanhes, l’himne oficial d’Aran, davant de les autoritats polítiques, d’un públic molt nombrós i també de molts mitjans de comunicació. Va tenir un gran ressò.

Vols dir que va ser un espectacle musical i d’afirmació de l’aranès … És que per mi és molt important l’aspecte pedagògic i de divulgació de la llengua i la cultura aranesa. Mira, quan vaig començar a compondre ho feia en castellà, no per cap raó especial, però un dia vaig decidir que havia de cantar en aranès.

I això? Vaig sentir que ho havia de fer. Em vaig dir a mi mateixa: fas concerts, hi ha gent que t’escolta i a la teva terra hi ha una llengua que és un tresor, que es va morint i que necessita que l’alimentin la gent que la portem dins. He après a llegir i a escriure en aquesta llengua, a casa parlo aquesta llengua, sóc de la Vall d’Aran i aquesta és la llengua pròpia de la meva terra. Sento, m’expresso i m’identifico plenament en aranès.

I per Sant Jordi vas portar la teva música i les teves lletres araneses a Nova York … Va ser una experiència extraordinària. Era la primera vegada que anava a Nova York i era també la primera vegada que en un concert m’explicava en anglès. Em va sorprendre molt l’interès del públic i la connexió, el feedback que vam establir des del primer moment. Em va servir per adonar-me que les cançons que fem en aranès són universals, actuals i obertes al món.

Com definiries el teu estil musical? Em veig incapaç de posar-hi una etiqueta. Quan em pregunten això sempre dic que faig música universal, perquè és de molts estils, però amb arrels araneses, amb arrels occitanes.

Vius a Bausen, això és un inconvenient professionalment? Avui amb les noves tecnologies no hi ha lloc que quedi lluny i els músics ens hem de moure sempre d’aquí cap allà. La meva activitat oscil·la entre Catalunya i Occitània i viure a Bausen és perfecte. A més, per mi és molt important que la música i les cançons que fem surtin d’aquí, d’aquestes muntanyes i d’aquest entorn vital.

Quins projectes immediats tens? Fa dos anys que toquem amb el Paulin Courtial i tenim moltes ganes de fer un nou disc junts, produït per nosaltres mateixos i publicat amb un segell propi creat aquí a la Vall d’Aran. Creiem en l’autogestió de la nostra feina i volem promoure la producció en occità i portar coses interessants de fora cap aquí.

Com veus el futur de l’Aran? M’agradaria que el futur de l’Aran vagi de la mà del futur polític de Catalunya i voldria més producció literària, musical, audiovisual... en aranès.

Logo Generalitat Joves (web)