10:45h. Dimecres, 26 d'Abril de 2017

Taula ben parada amb productes del Pirineu

Josep Pla va dir una vegada que, quan viatgem, ens hem de beure i menjar el paisatge. Sota aquesta afirmació s’hi amaga una realitat que, lluny del fet romàntic, ens remet al coneixement i a la dinamització d’un territori. Un reportatge de Laia Singla.

Les secallonetes, en aquest cas, un embotit elaborat per Embotits Obach.
Les secallonetes, en aquest cas, un embotit elaborat per Embotits Obach.

Productes de proximitat: més barats, més sans i de major qualitat.imatge assecador de xolissos, al Pallars. Foto de Jesús Bellera

La orografia del Pirineu, complicada en termes logístics, i les llargues distàncies que ens separen dels principals punts de distribució de bens de consum, provoquen que, fer arribar productes a les prestatgeries de les nostres botigues, resulti molt més car. Però aquest no és un inconvenient que tingui la producció local, ja que té el seu punt de partida en explotacions ben properes. Aquest fet, permet als nostres productes alimentaris competir en preu a casa.

Poder oferir un millor preu s’afegeix a la possibilitat d’oferir també un producte més fresc. I és que la proximitat, a banda d’estalviar en transport, també ens dona la possibilitat de consumir carn, fruites i verdures en el moment òptim. Ja sigui per temporada, o sigui perquè han assolit el seu punt de maduresa, no haver-los de transportar també es tradueix en menys temps transcorregut des del moment que s’ha collit, sacrificat o trasformat i l’arribada a la nostra taula. La proximitat facilita la conservaciò de les propietats organolèptiques de tot allò que menjem.

Ambaixadors del territori

La gastronomia -i el paisatge- del Pirineu és prou coneguda a tot Catalunya, com ens demostren els visitants que vénen atrets per la qualitat dels nostres aliments. Molts restauradors en prenen bona nota, i sovint poden explicar amb orgull la procedència dels plats que presenten. D’aquesta manera, donen un valor afegit a la seva oferta gastronòmica, ja que, a banda de donar totes les explicacions necessàries sobre territori,  procedència o fins i tot tradició, el client rep certa garantia que el restaurador (o botiguer) sap fil per randa la manera de fer del productor. 

A escala empresarial, el producte de proximitat esdevé subjecte i objecte d’una veta de negoci en la que conflueixen productors, gastronomia, sostenibilitat i territori. Més enllà de les rutes gastronòmiques, les visites als obradors o cellers i vinyes, el turisme d’experiències acaba de reblar el clau de l’economia de muntanya, aportant ingressos afegits a les explotacions que, per exemple, compten amb allotjaments rurals a la vora. El restaurador que es proveeix de productes de proximitat, veu abaratits els seus costos i, al mateix temps, ofereix la màxima qualitat i un servei diferenciat. Pel productor, queden oberts nous canals de venda després del primer tast que n’han fet els clients del restaurant, i alhora dóna valor turístic afegit a un territori, perquè el conserva i l’explica condensat en allò que produeix. El cercle queda tancat.

En l’àmbit de l’artesania, la relació entre territori i producte s’estreny més encara, ja que les peces que surten dels tallers dels artesans estan amerades d’entorn i tradició, i aquests dos elements se sumen a la matèria primera que l’artista transforma, que sovint són subproductes de la ramaderia i l’agricultura del Pirineu. El tractament que l’artesà fa d’aquesta matèria, s’empelta de tradició: les tintures emprades, com es treballa la pell, com es teixeix la llana, quina és la millor fusta per cada peça.... Amb aquest gest, cada obra sortida dels tallers dels nostres artesans recupera l’ancestral manera de fer del del Pirineu, que ha estat en risc de ser oblidada. A banda evitem el perill de la deslocalització de la producció i es mantenen els llocs de treball al territori.  

Iniciatives com les preses per Obrador Xisqueta, Pirineu Art, Al teu gust, l’Associació Artesans Alimentaris del Pirineu, PROECO a la Cerdanya, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, o l’Associació d’Artesans i Artistes de la Val d’Aran, han creat plataformes que fan visible aquesta realitat i, a voltes, han contribuït a la recuperació d’aquesta memòria, incorporant pinzellades d’innovació que han convertit els nostres artesans i productors en ambaixadors de primer ordre. I en no pocs casos, els millors representants de la qualitat pirinenca. 

Parcs Naturals, la conservació més enllà del paisatgeNeosarró o Cua de Corder. Imatge d'Artetu

La Llei 12/1985, d’espais naturals, estableix en l’article 1 que “Els objectius d’aquesta llei son protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya, els quals han d’ésser compatibles amb el desenvolupament i la utilització dels recursos naturals i ambientals, en el marc de la protecció del medi i la ordenació racional i equilibrada del territori” 

Així doncs queda clara la voluntat de fer compatible la conservació dels valors naturals, amb la preservació de les activitats humanes relacionades amb l’explotació racional dels recursos naturals. Hi entren sens dubte activitats tradicionals com l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal, l’activitat cinegètica, la pesca, i altres usos, sempre que es facin de forma respectuosa amb el medi natural. Sens dubte son les persones que desenvolupen aquestes activitats econòmiques les primeres interessades en no malmetre el capital natural que utilitzen i del que aprofiten una part. 

Així com la major d’activitats tradicionals (pagesos, ramaders, forestals, caçadors, recol·lectors.....) disposen d’estructures que vetllen pels seus interessos i activitats (sindicats, associacions, federacions....), hi ha un col·lectiu que te un pes específic econòmic petit, que està molt atomitzat, però que mica en mica va creixent. Es tracta dels petits productors locals. Com a tal, queden inclosos en aquesta definició tots els productors agroalimentaris i tots els productors d’arts i oficis.

Els Parcs Naturals del nostre àmbit, Cadí Moixeró i Alt Pirineu, impulsen iniciatives encarades a la promoció dels productes del Pirineu.

En el cas de la ramaderia, per exemple, posa de manifest la estreta relació entre la ramaderia i el paisatge. A més, l’activitat ramadera s’ha portat a terme, en gran part, mitjançant races de bestiar local com l’ ovella xisqueta i l’aranesa, la cabra pirinenca, la vaca bruna i la pallaresa o el cavall català pirinenc. Per aquest fet, la protecció d’aquesta activitat, salvaguarda alhora, el llegat etnogràfic del territori. 

Compra responsableBotiga d'embotits Obach

Comprar, va molt més enllà de l’intercanvi de monedes per béns de consum. Quan comprem, esdevenim corresponsables de l’economia del nostre territori. Un cop hem escollit comprar a casa, per l’alta qualitat del que estem adquirint, encara podem afegir més virtuts a la nostra elecció.

En un primer moment, la compra de proximitat, pot suposar un estalvi mediambiental, ja que, el producte ha tingut molt poc recorregut des de l’explotació o taller fins al taulell. A més, no ens hem mogut de la nostra zona habitual, i això es tradueix en menys despesa de energètica de transport, conservació o intermediaris. 

Els productors de casa nostra tenen una producció curta, cosa que els complica trobar canals de venda als grans centres de consum. Quan adquirim “Pirineu”, escollim una economia familiar i un producte artesà, que a més, genera oportunitats laborals i, per tant, fixa gent al territori. D’aquesta manera, establim una dinàmica de creixement sostingut i sostenible.

Per últim, cal posar en valor els establiments del Pirineu i el comerç local. Per les seves característiques, fruit d’una economia i demografia de muntanya, s’adapten a les necessitats dels consumidors de muntanya. Per altra part, els nostres comerços, són vertebradors del ritme social dels nostres pobles i donen vida als nostres carrers. Comprant als establiments de casa, generem una economia de retorn, en forma de reforç de les estructures econòmiques i del teixit comercial, generant una vegada més, oportunitats laborals i fixant població al territori.