15:37h. Divendres, 23 Febrer de 2018

Menjem-nos l'Alt Urgell

Fa cosa d’un parell d’anys, els productors agroalimentaris de l’Alt Urgell van decidir unir esforços per promocionar conjuntament tot allò que elaboren. Amb aquella iniciativa feien un pas de gegant de cara a la seva pròpia visibilitat. Per Isidre Domenjó

Els productors i impulsors de la iniciativa gastronòmica alturgellenca
Els productors i impulsors de la iniciativa gastronòmica alturgellenca

La suma dels petits acaba esdevenint una cosa gran i és així com, des d’aleshores, han anat fent-se presents a les principals festes i fires de la comarca per mitjà del “food truck”, el menjar cuinat i preparat a peu de carrer, un model de restauració àgil i alternatiu que atrau cada vegada més clients. Un altre dels projectes que han tirat endavant és la creació de lots de Nadal, els quals han tingut igualment molt bona acollida. Darrerament han assolit una nova fita amb l’obertura d’un espai permanent de venda directa al públic. I és així com la marca “Menja’t l’Alt Urgell” s’ha fet familiar ja entre nosaltres.

Des del meu punt de vista, la clau de l’èxit rau, d’entrada, en el fet que els petits productors agroalimentaris de l’Alt Urgell creuen en si mateixos. Tenen la ferma convicció que els productes que elaboren són de qualitat i disposen d’un nínxol de mercat ben definit: consumidors que busquen i aprecien la proximitat, la sostenibilitat, el factor artesanal i la confiança, entre d’altres valors que el productors locals garanteixen. És així com s’han anat fent un nom i guanyant un prestigi que no els venen pas regalats sinó que, ben al contrari, se’ls han guanyat a pols. Cadascun d’aquests emprenedors fa un treball discret i tanmateix seriós i incansable. És gent amb ofici, que sap el que té entre mans i no tem afrontar nous reptes.

A la gent de muntanya sovint se’ns titlla d’individualistes, de fer la guerra pel nostre compte i de no saber treballar en equip. Tenim, certament, un caràcter especial, que podríem resumir en un qualificatiu que ens caracteritza: orcs. Però vet aquí que els productors agroalimentaris de la comarca han trencat amb l’estereotip i s’han aliat perquè tots ells comparteixen un objectiu comú: arribar més lluny i a més gent. Aquest esperit col·laboratiu entronca amb la tradició cooperativista endegada, ara fa 102 anys, per Josep Zulueta, l’home que transformaria de dalt a baix l’economia de l’Urgellet i que avui en dia continua essent un punt de referència irrefutable. En certa mesura, el projecte “Menja’t l’Alt Urgell” és zuluetisme actualitzat al segle XXI. I penso que tots plegats ens n’hem alegrar perquè es fa palès que aquell model productiu dels nostres avantpassats continua plenament vigent.

Un dels actius més destacables de la iniciativa que ens ocupa és la diversitat dels productes que en formen part: formatges, embotits, carn, melmelades, bolets, fruita dolça, cervesa…, la qual cosa ve a posar de manifest les enormes possibilitats que ofereix la nostra comarca com a territori d’oportunitats per al desenvolupament de projectes empresarials vinculats en gran mesura als recursos de la terra. Els nostres productors ens estan dient que és possible viure al Pirineu i guanyar-s’hi la vida. Per descomptat que cal que els projectes siguin sòlids, basats en un bon pla d’empresa i pensats per resistir uns primers anys que no acostumen a ser fàcils. “Menja’t l’Alt Urgell” trenca amb la tendència al derrotisme que s’ha apoderat de la societat d’ençà de l’esclat de la crisi econòmica que encara no ens hem acabat d’espolsar del damunt. De res no serveix la lamentació permanent ni tampoc ens hem de consolar a llepar-nos les ferides una vegada darrere de l’altra.

Un altre dels punts forts d’aquest projecte és la simbiosi que s’ha establert entre productors i consumidors. El client local se sent identificat amb el producte que adquireix. En molts casos, coneix personalment qui l’ha elaborat, hi té confiança i se sent complagut d’omplir el cistell de la compra amb aliments que sap que són fets amb la màxima cura. La proximitat és, sens dubte, un valor afegit que els fa atractius en contraposició a allò que ve de lluny. Definitivament, els productes anomenats de quilòmetre zero estan guanyant quotes de mercat impensables fa tot just cinc o deu anys. Aquest fenomen no fa altra cosa que —salvant totes les distàncies i amb tots els matisos que calguin— tornar-nos als orígens dels primers mercats i fires del Pirineu.

Els productors agroalimentaris de l’Alt Urgell comencen a ser profetes a la seva pròpia terra. I els consumidors locals van adonant-se també que els productes del territori no tenen res a envejar als que ens puguin arribar de l’altra punta del món. I això no és ser xovinista ni tancat de mires, ben al contrari: significa tenir confiança en nosaltres mateixos, creure en les nostres pròpies possibilitats i obrir els ulls al que tenim davant. Un exercici sa, com sans són els aliments que tenim a tocar i que els productors de prop ens conviden a tastar.

Article d'Isidre Domenjó publicat al llibret del programa de la Festa de Sant Sebastià del 2018 a la Seu d'Urgell