El present i el futur de l’Aran

Amb motiu del 15è aniversari de VIURE ALS PIRINEUS el Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ens parla de com veu el present i el futur de l'Aran

Carlos Barrera
photo_camera Eth síndic Carlos Barrera. Foto: Conselh Generau

Amb l’aprovació de la primera llei de regim especial de la Vall d’Aran de l’any 1990 i la reinstauració del Conselh Generau d’Aran el 1991, la Vall d’Aran va fer un pas endavant definitiu per la seva consolidació com a realitat territorial singular dins de Catalunya.

El creixement socioeconòmic i polític ha estat força rellevant sobretot a partir de l’any 1997 amb l’inici de la negociació dels traspassos de competències Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran. El desplegament d’aquesta primera llei de Regim Especial ha tingut una vigència de 20 anys coincidint també amb el major creixement econòmic del nostre país. Elements claus d’aquest creixement econòmic han estat el projecte forjat des de Foment Torisme Val d’Aran per potenciar el nostre destí turístic, l’excel·lent planificació i gestió de la estació aranesa d’esquí de Baqueira Beret i un objectiu comú dels ajuntaments aranesos i del Conselh Generau d’Aran per avançar i consolidar els serveis públics de l’Aran amb filosofia d’un país.

El 5 de febrer del 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova llei de Regim Especial de la Vall d’Aran sota la iniciativa conjunta per part dels grups polítics del Parlament complementada amb un procés participatiu dels àmbits polítics, empresarial i associatiu de l’Aran i tot això amb una important implicació del diputat aranès al Parlament de Catalunya, senyor Àlex Moga.

En pocs llocs com a l'Aran l'empresari modernitza, reinverteix i demostra plena confiança en el nostre potencial de futur

Tot just l’any passat havíem iniciat el desplegament competencial d’aquesta llei amb l’objectiu d’assolir un major nivell d’autogovern. Tot aquest procés de negociació s’ha vist alentit i en aquests moments aturat per la greu situació política que estem vivint i per l’aplicació de l’art.155 de la Constitució Espanyola. Evidenciem que la consolidació del Conselh Generau d’Aran com a govern territorial  s’ha anat forjant amb la consolidació d’una realitat econòmica i empresarial molt arrelada al territori. En pocs llocs com a l’Aran es dóna la circumstància que l’empresari reinverteix i modernitza la seva oferta demostrant plena confiança en el nostre potencial de futur.

Pel que fa a l’ús social de l’aranès es produeix una situació contradictòria. Per una banda la cooficialitat dins de Catalunya de la nostra llengua l’ha situat al nivell màxim de reconeixement. L’escola aranesa té un ferm compromís amb l’ensenyament de l’aranès. Mai com ara s’havien assolit aquestes cotes. Malgrat aquesta realitat ens trobem en el punt feble de l’ús social de la nostra llengua.

L'escola té un ferm compromís amb l'ensenyament de l'aranès

Creiem que la forma de créixer en el seu ús social  és fer créixer el sentiment individual i col·lectiu d’orgull de pertinença en un territori amb identitat i cultura pròpia. Aquesta necessitat també ha de conviure amb l’actual context de globalització i les noves tecnologies, utilitzades ja des de la infància pel nostre jovent, que dificulten assolir la consciència identitària i de pertinença. No obstant això, tenim la confiança que podrem anar capgirant aquesta situació.

Més a Especial 15è Aniversari