01:36h. Dijous, 14 Desembre de 2017

Una setantena de testimonis narren experiències amb ''bruixes'' al Pirineu

L'historiador Pau Castells explica que les comarques del Pirineu es consideren el bressol europeu de la caça de bruixes

Núria Morelló, investigadora a les terres de Lleida sobre temes de bruixeria realitzant la seva ponència a les jornades que s'han celebrat a Esterri el 21 de novembre del 2017. Foto: Marta Lluvich
Núria Morelló, investigadora a les terres de Lleida sobre temes de bruixeria realitzant la seva ponència a les jornades que s'han celebrat a Esterri el 21 de novembre del 2017. Foto: Marta Lluvich

El projecte de recerca sobre bruixeria a la demarcació de Lleida 'Se'n parlave i n'hi havie', impulsat per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida, porta realitzades una setantena d'entrevistes a persones que han narrat experiències en bruixeria viscudes en primera o segona persona donat que fins als anys 30-40 del segle XX encara hi ha testimonis de la presència de bruixes. Amb aquest treball es vol documentar l'existència i la intensitat de la cacera de bruixes. Pau Castells, historiador, ha explicat que les comarques del Pirineu es consideren el bressol europeu de la caça de bruixes i ha afegit que és un indret privilegiat per l'estudi i la cacera de bruixes en l'època medieval i moderna.

Imatge general de les jornades sobre 'La recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu' el dia 21 de novembre del 2017. (horitzontal)

Moltes de les bruixes del Pirineu marxen cap a la plana per por a ser jutjades i per aquest motiu el fenomen de la bruixeria al Pirineu va ser una qüestió endèmica i a la Plana va ser un fenomen epidèmic, ha explicat Castells.

Al Pallars hi estan documentats els primers judicis per bruixeria d'Europa i la primera llei europea contra la cacera de bruixes, que data del 1424. Aquesta documentació dóna ja els primers indicis de la precocitat del fenomen i de la seva intensitat.

Castells a tall d'exemple descriu la Vall Fosca com un indret que la gent coneixia com la ''terra del bruixot'' i on apareix una abundància de persones acusades i jutjades per bruixeria al segle XVI.

El treball de recerca, a través d'informants, és important que es faci en aquest moment donat que molts dels informants són grans i estan desapareixent. Des de la Xarxa de Museu es posa molt d'èmfasi en la importància de les fonts orals i d'aquí que un grup constant d'investigadors treballin per recollir totes aquestes dades. Els treballs d'investigació etnogràfica es complimenten amb els treballs de recerca històrica.

Nuria Morelló, investigadora a les terres de Lleida, explica que s'ha trobat una correlació entre els crims i la documentació d'històries en edat moderna sobre bruixeria.

Morelló afegeix que a la majoria de bruixes se'ls acusava d'emmalaltir persones, provocar tempestes, entrar a cases, infanticidis o mal d'ull. Morelló també troba interessants en els perfils de totes les anomenades bruixes; dones velles, pobres, solteres, rares, forasteres o sense fills. Per aquest motiu, ha dit que és interessant analitzar aquest fenomen en clau de gènere.

Pau Castells i Núria Morellí han participat en una jornada a l'Ecomuseu d'Esterri d'Àneu per parlar de la recerca sobre la bruixeria a les terres del Lleida i el Pirineu.