01:25h. Divendres, 18 d'Agost de 2017

Obres de restauració de la Catedral de la Seu fan sortir a la llum les restes del temple primigeni dels segles V-VI

La troballa ha estat una de les protagonistes del 3r Congrés d’Història dels Pirineus que es va celebrar entre els dies 16 i 18 de juny a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella.

En la imatge un pla general en que es veu Òscar Augé, i la delegada de patrimoni, Clara Arbués, explicant el lloc de la troballa.
En la imatge un pla general en que es veu Òscar Augé, i la delegada de patrimoni, Clara Arbués, explicant el lloc de la troballa.

En el marc de les obres de restauració i consolidació del conjunt de la Catedral de Santa Maria d'Urgell, que el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports ha dut a terme entre les anualitats 2016-2017, s'han posat al descobert vestigis d'elements constructius d'època paleocristiana que podrien ser els vestigis de la catedral primigènia. Durant les excavacions, s'han localitzat un seguit de nivells arqueològics i dues estructures, que semblen datar, segons els materials ceràmics que s'hi associen, entre els segles V-VII. L'arqueòleg encarregat de l'estudi de les restes, Òscar Augé, ha destacat que "destaquen les restes d'una estructura semicircular tallada per la fonamentació de la Catedral actual, que podria tractar-se de restes vinculades al primer temple paleocristià del segle VI". L'arqueòleg, però, ha manifestat que "per les característiques de la intervenció que s'ha realitzat, que no han permès obrir en extensió o convenientment, no ens permet assegurar del tot que les estructures del temple siguin les de la catedral primigènia, tot i que hi apunten". Augé ha conclòs que "esperem poder seguir estudiant-ho en un futur".

Imatge d'una de les restes trobades anteriorment a la Catedral de Santa Maria d'Urgell. Imatge del 16 de juny de 2017. (horitzontal)

Dues estructures amb pedra retallades per la fonamentació de la catedral actual, una de les quals semicircular feta amb calç i còdols de riu, dues sitges i diferents vestigis ceràmics, han estat les principals troballes que s'han fet durant les obres de remodelació del temple. Augé ha afirmat que "aquestes restes ens van fer pensar en una primera catedral visigòtica, ja que la datació de les restes coincidien amb les primeres notícies documentals que hi ha del bisbat d'Urgell, les restes són coherents amb les dates històriques".

Augé assegura que "el fet que apareguin sitges al costat d'aquestes infraestructures porta a pensar que l'edifici és sagrat, ja que és on el poble deixava els delmes". En aquest sentit, l'arqueòleg, ha explicat que posteriorment aquests vestigis estan tapats i als estrats de sobre ja apareixen els fonaments de la catedral actual del segle XII.

La delegada de patrimoni del Bisbat d'Urgell, Clara Arbués, ha manifestat la satisfacció del bisbat pels resultats de la investigació i ha assegurat que "aquestes troballes desmenteix la disposició de què el bisbat s'originava a Castellciutat i posa de relleu un possible temple primigeni en aquest indret".

Els arqueòlegs Òscar Augé i Walter Alegria, responsables del seguiment arqueològic, presenten aquest cap de setmana, durant el III Congrés Internacional d'Història dels Pirineus una comunicació per presentar els resultats dels seus estudis que apunten que les restes trobades són les d'un primer temple.

Les obres de millora de la Catedral

Els treballs de restauració de la Catedral, promoguts per l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), han suposat una inversió de 685.911,83 € IVA inclòs, i han tingut lloc dins el pla estatal de Catedrals.

Les obres han consistit principalment a garantir el correcte funcionament de les cobertes de l'absis, del cimbori i del conjunt de torres de l'edifici, amb repassos i restauracions, allà on han convingut. També s'han restaurat tres de les quatre galeries del claustre, i s'ha substituït la coberta de la capella de la Pietat, que actualment forma part del Museu Diocesà d'Urgell.

Finalment, a la façana nord de la Catedral, s'ha dut a terme una impermeabilització, per evitar les humitats que apareixien a l'interior de l'edifici. Per a la realització d'aquesta actuació, que ha suposat una nova pavimentació de l'espai i un nou enjardinat en superfície, ha calgut dur a terme un seguiment arqueològic.