L’historiador Climent Miró investiga les pastures de muntanya i les antigues carrerades i cabaneres

El 14 d’agost a Taús, les Valls d’Aguilar, pronunciarà la conferència “Taús fa 1000 anys: pastors i senyors”

Carrerada ramadera a Taús (3)
photo_camera Carrerada ramadera a Taús. Foto: Urgell Escribà

L’historiador urgellenc Climent Miró està duent a terme un treball de recerca i investigació sobre les pastures de muntanya i les antigues vies ramaderes careneres, anomenades també carrerades i cabaneres. L’historiador de la Seu d’Urgell i membre de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, explica com aquests camins “allunyaven els seus itineraris dels fons de les valls i de les principals àrees de conreu”. La principal ruta, segons Miró, s’estenia des de les planes de Lleida i de l’Urgell, on hivernaven els ramats, fins a les pastures d’alta muntanya a través de la divisòria de la ribera de la Noguera Pallaresa i del Segre.

En un article publicat al diari Bondia, https://www.bondia.ad/opinio/cabaneres-i-carrerades, Climent Miró explica que des de l’edat mitjana, un cop les ramades arribaven al Boumort, entraven als dominis dels Foix-Castellbò, i que el seu ampli domini incloïa terres i rendes a banda i banda d’aquest camí carener. Per Climent Miró “els vescomtes de Castellbò, com altres nissagues nobles, tenien entre els orígens de la seva fortuna la propietat de ramades i el control de pastius i per aquest motiu atorgaven drets d’empriu i de pastura als seus vassalls”.

El dilluns que ve, dia 14, Climent Miró pronunciarà la conferència “Taús fa 1000 anys: pastors i senyors” i ho farà precisament al poble de Taús, al municipi de les Valls d’Aguilar. Segons Miró, Taús mereix una especial atenció com a pas ramader, emplaçat a 1.450 metres d’altitud, ha estat parada obligatòria i estació indispensable per a la provisió. Per Climent Miró “aquesta població, de les principals de l’antic vescomtat, dona nom a un conegut tram de la cabanera i els seus padrins recorden encara avui el pas continu de grans ramades, com la del Tort d’Alòs, per l’extens i fèrtil altiplà que s’enfila fins a les prades de sota del Boumort”.