10:22h. Dimarts, 28 Febrer de 2017

J’aime le français au Brudieu

La Montse Garriga ens ha enviat un petit text sobre l'aprenentatge de llengües estrangeres, especialment el francès, a la Seu d'Urgell. És crític, reivindicatiu i, sobretot, té un gran encant literari. El publiquem íntegrament.

El coneixement d'idiomes és fonamental.
El coneixement d'idiomes és fonamental.

J’aime le français au Brudieu

A Cicely, Alaska, italià, a La Seu, als Pirineus, francès

La Ruth-Anne vol aprendre italià per llegir Dante en versió original en les nits fredes d’insomni que embolcallen Cicely d’una manera una mica estranya. Com que li costa, proposa a la Shelly per estudiar juntes. La Shelly té allò que en diuen molta facilitat per als idiomes, la Ruth-Anne s’atabala, agafa un atac d’enveja i perd les ganes d’estudiar italià. Al final, però, arriba la reconciliació i la Shelly llegeix a la Ruth-Anne alguns passatges de “La Divina Comèdia” mentre sona “O mio babbino caro”, a Cicely, Alaska.

[Sinopsi parcial del capítol "Una volta in l’inverno" de la sèrie nord-americana Doctor en Alaska, Northern Exposure. Si us la vàreu perdre, mireu de mirar-la. Per cert: gent del Cine Club de La Seu, com ho veuríeu per fer una marató dels millors capítols, que podríem triar entre tots els cicelians urgellencs?]

La Mònica ha d’aprendre francès i alemany per aprovar el primer curs a la universitat en l’any gris de la majoria d’edat. Li costa moltíssim. Enveja l’Anna que entén tot el que diuen a les notícies del ràdiocaset que escolten a una de les aules petites de la Facultat de Medecina de l’Autònoma, al curs 1990-1991: l’EUTI, l’Escola Universitària de Traductors i d’Intèrprets té pocs espais i ocupa alguna aula de Medecina. La Mònica no entén res, en francès. Encara entén menys com no pot entendre res si a l’escola i a l’institut, a francès, les notes han estat bones. Fins i tot és la seva tutora que li ha descobert l’EUTI!

Com pot ser que des d’alguns estudis universitaris s’exigeixi als alumnes del sistema públic d’ensenyament un nivell de llengües estrangeres que no és garantit a la fi del cicle acadèmic de secundària públic?

Això vol dir que per poder fer aquests estudis els alumnes han hagut de pagar classes complementàries i cursos i estades a l’estranger o han de tenir una “facilitat” especial? El sistema no és just ni democràtic: els alumnes que no han fet aquests “complements”, no poden fer aquests estudis en un mínim de condicions. Retalls de converses mentre sona The River del Bruce al cotxe que s’escapa de Bellaterra cap a l’altre Vallès.

La Mònica ha d’aprendre a ensenyar francès als nens de l’ESO, 1a llengua i crèdits variables, i Batxillerat, perquè quan acabin han d’entendre i parlar “una mica” en francès, pensa i vol ella en el curs 2002-2003 -ja sabeu que els mestres i professors es reparteixen la vida en cursos... En un institut de Barcelona, el privilegi de substituir la seva antiga tutora de l’antic CAP, que s’ha jubilat el curs anterior, la Claire, la Guia d’aquest camí d’aprenent de professora, que costa, més encara si un altre professor de Geografia i Història vol habilitar-se en professor de francès per al curs següent  i fer desaparèixer així la plaça de francès de l’institut. La banda sonora, aquesta vegada, Los lunes al sol, retrobant La mer del Trenet.

L’argument al claustre en defensa de la plaça de francès de l’institut, però, alhora, de totes les assignatures i especialitats i professors especialistes: si habiliten places per a no especialistes per motius no pedagògics, perdem qualitat en l’ensenyament i són els nostres alumnes que hi perdran, la societat, a la llarga. Pensant també molt especialment en la Filosofia i la Història, les Literatures, les Arts Plàstiques, i ara, els Llenguatges i aprenentatges emocionals que haurien de tenir el lloc que els correspon legítimament en els currículums. I la Música, un altre univers, com les llengües estrangeres, que ha separat classistament els joves que han pogut descobrir-la fora de l’àmbit de l’ensenyament públic, quan en d’altres cultures forma part d’aquest sistema per a tothom.

Els professors de francès d’escoles i instituts, durant molts i molts cursos, han fet una feina immensa de promoció d’aquesta llengua davant de l’anglès, no contra: entenc que els professors de llengües ho som perquè som uns apassionats d’aquestes maneres de dir, de fer, de pensar, de menjar també, oi? J’aime la famille Karakia del 33!

Al Brudieu de La Seu, l’ensenyament i aprenentatge del francès estan molt vius i molt més vius que en d’altres instituts del país per tota aquesta feina immensa. En el marc de les classes dins l’Institut, però també en totes les activitats fora de les aules, com els premis del Concurs de Traducció de la Pompeu Fabra, per exemple, l’intercanvi entre les alumnes urgellenques i québecoises, entre moltes moltes altres “coses”. Sense deixar de banda, el molt bon nivell assolit en acabar. J’aime le français au Brudieu!

I, és clar, no és només una qüestió de passió francòfila del professorat, ni per defensar la feina, que també, és clar. Els vilatans urgellencs parleu català, castellà, portuguès, llengües cosines-germanes del francès. L’especificitat d’aquesta ciutat vostra, fronterera. I a mercat, sentiu parlar en francès tot sovint. I més french connexions: la Fira de Sant Ermengol amb els fromages, els piragüistes que se’n van de campionat a Pau, els restauradors, hostalers i comerciants, els altres esportistes i guies de muntanya i monitors d’esquí. Potser l’Hôpital o l’Escorxador Transfrontaliers de Cerdanya ? I el Camí dels Bonshomes i el mestre de capella Joan Brudieu, no cal dir. I ara que al Cinema Guiu tenim pel-lis en versió original els divendres a les vuit del vespre!

Per tant, Pares i Mares, espero que també feu campanya pel francès a casa vostra i a l’escola i a l’institut: ho teniu fàcil amb una soirée crêpes...

Els nens i joves de La Seu potser aprenen francès només per anar de viatge al país de les crêpes, génial, potser perquè diuen que és la llengua de l’amour, génial, però potser també perquè, tot i que encara no ho saben, el faran servir com una eina de les seves futures feines en aquesta ciutat i comarca o a una altra banda de món. I potser quan siguin grans voldran continuar aprenent-lo:

La Marta vol aprendre francès per llegir Proust en versió original en les nits tranquil-les que embolcallen Terrassa quan els nens dormen, la feina està enllestida i té una estona per a ella.

El Joan vol aprendre francès per llegir Houellebecq en versió original en les tardes d’insomni diürn que embolcallen La Seu d’una manera, a vegades, una mica estranya. Ell també vol aprendre francès per fer pel·lícules com el Jean-Luc Godard i fer cançons com el Benjamin Biolay.

M’agradarà saber, doncs, que el francès continuarà essent al Brudieu una llengua estrangera que els nens i joves de la comarca poden aprendre-hi tal com fins ara i... encara més amb el BachiBac: us imagineu aprendre matemàtiques o història o... en francès? Uauh! Tal com els nens i joves d’altres pobles i ciutats tenen l’opció de fer. Tal com tots els nens i joves de tot el planeta haurien de poder fer: aprendre anant a l’escola. Malgré tout: aquest cap de setmana, les escoles del Nepal han fet la seva rentrée després dels terratrèmols.

I si en nits estranyes d’insomni prop del Cadí, algú s’estima més aprendre un altre idioma, com la Ruth-Anne de Cicely, endavant! – a l’Institut Joan Brudieu justament teniu la magnífica opció d’aprendre portuguès, per exemple. Amb el benentès que els professors de francès de les escoles, instituts, acadèmies i particulars de La Seu i comarca ens estimaríem més que fos el francès, bien sûr J, escoltant Moustaki o Zaz, Piaf o Stromaë... O un nou Joan Dausà que us sorprendrà amb un nou Quelqu’un m’a dit, aviat a les ones...També podeu demanar que algú us llegeixi alguns fragments de l’Obaga de l’Albert Villaró en francès, tot sentint alguna peça de Joan Brudieu... o de Bon Iver... I és que, a Cicely, Alaska, el francès també hi té el seu “lloc”.

Montse Garriga i Buixó, professora de francès