15:49h. Divendres, 24 Novembre de 2017

PETITS MUSEUS AMB ENCANT

El pou de gel d'Oliana

De la mà de Núria Boltà, viatgem en el temps per descobrir les costums dels nostres ancestres. En aquesta crònica, la Núria ens descobreix els pous de gel de l'Alt Urgell

Foto del pou de gel a Oliana. Foto: Núria Boltà
Foto del pou de gel a Oliana. Foto: Núria Boltà

Per si encara algú es pensa que els nostres ancestres no tenien neveres, hem de dir que això no era ben bé així. I si no, us convidem a visitar els magnífics pous de gel (també dits pous de glaç) de l'Alt Urgell.

En cada cas, les característiques i l’ús que se’n feia són similars no tan sols a la comarca –la Seu, Oliana o Arfa– sinó al país, en general. Se solien construir a la vora d’un curs d’aigua, no lluny del nucli habitat, i mig soterrats per permetre que els canvis de la temperatura exterior els garantissin les condicions tèrmiques necessàries. La comercialització del gel demanava que el punt de destí del producte no estigués extremament allunyat, per raons òbvies. El transport dels blocs de gel es feia a peu o carregant les sàrries d’una mula o animal similar. Es procurava aïllar la peça de glaç amb palla, fent el transport en hores nocturnes o a l’albada, evitant les hores fortes d’insolació estiuenca.

El pou de gel d’Oliana es troba ben a prop del poble, a tocar del riu de la Flor que era d’on provenia l’aigua que, gelada, es guardava dintre el pou. Una generosa escalinata constitueix l’accés per la cara sud, que després de recórrer un petit túnel que ens obliga a anar ben ajupits, ens regala una vista des de la part superior del recinte. L’altre accés es troba just a la banda oposada, en una zona enjardinada, a l’obaga. Després de traspassar una reixa, la galeria d’accés s’ha aprofitat per a col·locar-hi uns plafons explicatius que ajuden a comprendre l’evolució d’aquestes construccions. La comparació de la  tipologia del pou d’Oliana amb altres edificacions similars ha permès situar-ne la construcció entre els segles XVII i XVIII.

La fabricació artificial de gel, inventada a principis del segle XX, va fer que s’anessin abandonant el pous. A les ciutats, els qui ja disposaven de nevera, anaven a les fàbriques de gel a buscar les peces amb una galleda de zenc, habitualment.

Us convidem a visitar el pou de gel d’Oliana, amb misteriosa llegenda inclosa,  així com el d’Arfa, també molt ben remodelat. Ambdós constitueixen testimonis exemplars de la vida d’altres temps i formen part del ric patrimoni cultural de l’Alt Urgell.

Núria Boltà