VEGUERIA DE L'ALT PIRINEU

El Cantó, el port que ens uneix

Per a la gent de l’Alt Pirineu, el port del Cantó té un simbolisme emocional molt especial, lligat a la geografia humana, social i política. El Cantó apropa i uneix pirinencs d’una banda i de l’altra.

PORT DEL CANTÓ
photo_camera Imatge del port del Cantó/Feliu Sirvent

Per a la gent de l’Alt Pirineu, el port del Cantó té un simbolisme emocional molt especial, lligat a la geografia humana, social i política. El Cantó és el camí de pas, el port que ens apropa i que uneix a pirinencs d’una banda i de l’altra. El Cantó és l’eix que ens cohesiona i que representa la voluntat del reconeixement polític i institucional que les lleis del Parlament van acordar amb solemnitat, però que les indecisions de les polítiques dels governs encara neguen. El port del Cantó representa la centralitat física d’un territori, d’una Vegueria de l’Alt Pirineu aprovada però inexplicablement suspesa, hivernada.

Al capdamunt del port del Cantó, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell,  fins a mitjans del segle XX hi va haver un menhir conegut popularment com 'l'home encantat', 'l'home de gel' o 'l'home de pedra'. Aquest roc, amb més de 4.000 anys d’antiguitat, marcava un punt de pas i de pastures entre les dues comarques. Fa pocs mesos, un grup de veïns el va voler recuperar simbòlicament, col·locant una pedra de les mateixes característiques i mides, al mateix punt. El port del Cantó, important eix transhumant, camí ramader, com ens recorda sovint Carlos Guàrdia, geògraf pirinenc i apassionat del món dels camins, avui forma part de la xarxa de carreteres de l’Estat (N-260) i rep el nom d’Eix Pirinenc. Les infraestructures són clau en el desenvolupament econòmic i la vertebració territorial de l’Alt Pirineu. Ens calen unes infraestructures modernes i les inversions de l’Estat i l’execució de les planificacions, mil vegades anunciades, per convertir aquest Eix en la via de comunicació transversal, la columna vertebral, que la nostra vegueria precisa.

El Cantó també vol dir superar el provincialisme. A Catalunya, ara més que mai, ens cal tenir Govern. Un govern que governi per al Pirineu, compromès amb les seves necessitats. Ens cal una administració propera i eficient en la defensa de les nostres necessitats socials, econòmiques i territorials. La desconcentració dels serveis de la Generalitat a l'Alt Pirineu és imprescindible i inajornable, si volem un model de país actiu, equilibrat i cohesionat. El Cantó també representa tot això.

Més a Comarques