Buscar
04:02h. Divendres, 09 Desembre de 2016

Puigcerdà i la cultura al Pirineu

Aviat farà 15 anys que vaig començar a fer entrevistes i reportatges a Puigcerdà per a la revista VIURE ALS PIRINEUS. Al principi ho feia amb una mica de temença i de respecte per un territori que em resultava del tot desconegut. Avui, Puigcerdà és com casa meva. Hi tinc amics, col·laboradors, m'agrada el caràcter de la gent i hi vaig sempre que puc. M'hi trobo a gust. És cert, però, que en tots aquests anys hi he notat un canvi important, un canvi que ha estat especialment rellevant en l'àmbit de la cultura com a element dinamitzador de la vila. Crònica de Marcel·lí Pascual.

Albert Piñeira, en un concert del Puigcerdà Music Festival. Foto: Tots Som Puigcerdà.
Albert Piñeira, en un concert del Puigcerdà Music Festival. Foto: Tots Som Puigcerdà.

És conegut per tothom el dinamisme comercial i turístic de Puigcerdà. No descobrirem res recordant que aquesta vila ha estat destí turístic de la burgesia i la intel·lectualitat catalanes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat.

No és tan conegut, però, que la capital de la Cerdanya, de la mà del seu alcalde Albert Piñeira, ha fet de la cultura el seu referent i busca un model de desenvolupament en el qual el cinema, la música, la literatura i l'art, en general, hi tenen un paper protagonista. Així és el Puigcerdà actual.

Igual que no s'entendria la Seu d'Urgell dels nostres dies sense la figura del que va ser el seu alcalde Joan Ganyet i la transformació urbanística que aquest va liderar, tampoc es pot entendre el Puigcerdà dels nostres dies sense tenir en compte la gestió pública de la vila encapçalada per Joan Piñeira i tot el seu equip, especialment sensibles a les qüestions culturals. Una raresa, sí. I segurament caldran uns anys per tal que es valori en la seva justa mesura per part dels visitants, així com dels mateixos veïns de Puigcerdà. El mateix va passar a la capital de l'Alt Urgell.

Així, doncs, per entendre la dinàmica d'una vila moderna com Puigcerdà cal observar amb atenció tota una "moguda" cultural que, de vegades, ens passa desapercebuda al gran públic però que va calant com una gota malaia. Cada dia, durant tot l'any, s'hi fan presentacions literàries, debats, concerts, conferències, exposicions i tota mena de propostes culturals que van teixint una dinàmica creativa, emprenedora i socialment enriquidora. Es fa una tasca apassionant per descobrir i ensenyar el patrimoni local. 

El Puigcerdà d'ara el reconec molt més ric culturalment del que recordo que era anys enrere (tot i que rellegint les pàgines de la revista Rufaca hi trobem autèntiques perles) i va camí de ser un referent en l'àmbit pirinenc. Sense renunciar a res, ans al contrari. La cultura, com defensa el seu alcalde, ha d'anar intrínsecament lligada al turisme, a l'artesania, a la gastronomia, a l'esport, a l'agricultura i a tots els àmbits que ajuden a vestir un entramat urbà com el que caracteritza aquesta petita capital de muntanya.

Un entramat al qual hi contribueixen cada dia desenes de veïns anònims i activistes culturals de primer ordre com són els membres del Grup de Recerca de Cerdanya, músics, periodistes, els Amics de Cerdanya i l'Institut d'Estudis Ceretans, historiadors locals, la gent de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya, del Museu Cerdà, de l'Escola de Música, i tanta altra gent que estimen la ciutat, associacions, botiguers, hostalers i institucions que donen un tomb a la vida puigcerdanenca. Encara que no sempre es percebi al primer cop d'ull ni amb una estada de dos dies.