Alta Cerdanya

Osseja es queda sense diaris

L'any 1945 els avis d'Arro Francis van obrir una petita botiga a Osseja. Aquest diumenge, setanta anys després, a les 12 del migdia l'estanc tancarà les portes definitivament i Osseja es quedarà sense cap punt de venda de diaris, revistes, llibres, material escolar o tabac. L'Arro es jubila i no ha trobat ningú que vulgui continuar al capdavant del negoci de manera que aquest poble de l'Alta Cerdanya se sumarà al degoteig de localitats del Pirineu que no tenen cap punt de venda de diaris. El temps canvien. Crònica de Marcel·lí Pascual.

IMG_9538
photo_camera Osseja es quedarà sense cap punt de venda de diaris.

A partir d'aquest diumenge, dia 24 de setembre, els veïns i turistes d'Osseja que vulguin comprar el diari, el tabac o algun objecte de regal hauran de desplaçar-se fins a la Guingueta d'Ix o Sallagosa. La botiga que els darrers 70 anys ha estat oberta cada dia es tancarà, per jubilació del propietari, i el poble perdrà un establiment emblemàtic que més enllà de la funció comercial pròpia tenia un paper cohesionador i era un punt de referència per a veïns i turistes.

Actualment, Osseja té uns 1.300 habitants censats però aquesta població augmenta considerablement durant els caps de setmana i els períodes festius. L'Arro Francis, que es va criar darrere els taulells, ha explicat als lectors de VIURE ALS PIRINEUS que "en els darrers anys les coses han canviat moltíssim, la venda de diaris ha caigut en picat i això ha afectat la facturació del negoci; abans la gent entraven a comprar una revista o un diari i s'emportaven un regal, compraven uns caramels o s'emportaven una agenda o un bolígraf". "Però internet ho ha transformat tot", afegeix Arro amb una certa resignació però amb la tranquil·litat d'haver fet la feina ben feta fins al darrer moment.

Com a bon botiguer l'Arro s'ha mostrat sempre atent a les demandes dels clients i molt interessat per l'evolució social i política tant de la banda francesa de la Cerdanya com de la catalana. "A França estem molt fotuts; com esteu per la Seu d'Urgell?", era una de les preguntes habituals en les converses que mantenia amb aquest cronista. La tradicional conversa tranquil·la i pautada del botiguer de poble que cada cop és més difícil de trobar. "Quan vingui a mercat a la Seu ja et vindré a veure", sempre deia l'Arro.

La realitat, però, és incontestable. L'Arro es jubila i a partir de demà quan arribem al centre històric d'Osseja ens trobarem la seva tenda tancada. Serà així almenys fins a l'1 de gener. Aquell dia obrirà les portes un nou negoci, un fisioterapeuta. 

Gràcies per tot, Arro Francis!