El macrojudici, que es pot allargar més enllà del mes de març, és només el primer de les diverses causes obertes per la Batllia (jutjat) contra les suposades “males pràctiques” de l’entitat financera. Segons fons judicials, es preveu dedicar la primera setmana a analitzar les desenes de qüestions prèvies presentades per les defenses.
El primer judici de la causa general de BPA està bàsicament relacionat amb el possible blanqueig de capitals provinents d’una suposada organització de tràfic de persones liderada per l’empresari xinès Gao Ping, arrestat a l’Estat espanyol al 2012 en el marc de l’operació ‘Emperador’. Concretament, tractarà sobre la presumpta evasió de prop de 70 milions d’euros, entre els anys 2008 i 2011, mitjançant l’empresari valencià Rafael Pallardó, citat com a testimoni, que els hauria enviat al pare i altres familiars de Ping a través de l’entitat andorrana fins que, segons es detalla en l’informe de la fiscalia que recull el ‘Diari d’Andorra’, van tenir coneixement que la policia espanyola l’estava seguint.
Una de les qüestions prèvies presentades per les defenses té a veure amb la petició “d’expulsió immediata” del Govern com a acusació particular, tant del judici que comença dilluns com de la resta de causes que se’n deriven del cas. Els advocats qüestionen la legitimació de l’executiu per ser part acusadora tenint en compte que la Constitució andorrana no l’habilita a fer-ho al no demanar cap “perjudici o dany directe ni defensar l’interès general”, segons ha informat alguns mitjans andorrans. Els lletrats també argumenten que aquesta funció ja l’assumeix el Ministeri Fiscal –designat pel govern- i, per tant, es podrien envair les seves competències i atemptar contra el principi de la divisió de poders, segons han exposat.
També caldrà abordar la petició presentada per la defensa de l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel Prats, que, segons va avançar el ‘Diari d’Andorra’ ha demanat la nul·litat de la instrucció, al·legant que està feta sobre fets que s’investiguen en d’altres causes, fent referència que ja hi ha un sumari sobre les suposades activitats il·legals de la trama de Gao Ping a través dels comptes corrents de Pallardó. En aquest sentit, també va criticar que l’empresari valencià no hagi estat processat.
Miquel està inculpat en set de les tretze causes obertes per la justícia andorrana, que s’aniran tancant en els propers anys, segons ha informat el rotatiu. Una d’elles té a veure amb la societat panamenya Landsteet, que hauria servit presumptament de ‘caixa B’ per compensar econòmicament alguns dels gestors i directius de l’entitat que havien dut a terme “males pràctiques”. A més, segons l’informe de qualificacions provisionals de la fiscalia, BPA també va protegir-ne alguns d’ells, que van ser processats en causes com el ‘cas Puerta’ o l’operació ‘Emperador’ i posteriorment compensats amb nous llocs de treball o ascensos.
Sobre el possible cobrament de primes a canvi de permetre operacions irregulars, la batlle instructora del cas, Canònic Mingorance, va considerar, segons informa ‘El Periòdic d’Andorra’ que “no hi ha elements suficients” que ho acreditin i qualifica de “rumorologia” les acusacions fetes en la nota emesa pel FinCEN, la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units que va destapar l’escàndol de BPA. Per la seva banda, disset petits accionistes de BPA i quatre clients amb accions preferents han criticat, a través dels seus escrits de l’acció civil, la inexistència “d’uns òrgans de control intern independents” que impedissin que es poguessin dur a terme “pràctiques de blanqueig”. Segons el ‘Diari d’Andorra’, actuaran com a actors civils en el judici, amb l’objectiu de recuperar els diners equivalents a les accions que tenien del banc.
D’entre els 61 testimonis que han d’acudir a les vistes orals, hi ha el dels germans Cierco i l’exdirectora de l’INAF, a més de Borja Thyssen, fill de Tita Cervera. Està citat per un dels extreballadors de BPA imputats per una suposada operació de compensació (intercanvi de diners entre dos clients de l’entitat residents a Espanya sense la necessitat que aquests hi acudeixin presencialment a l’oficina) que, segons la seva defensa, no s’hauria produït, argumentant, a més, que el dia en que segons la fiscalia es va ordenar, Thyssen estava esquiant al Principat andorrà, segons va explicar el ‘Diari d’Andorra’.
L’origen del ‘cas BPA’ es remunta al 10 de març de 2015, arran de la publicació d’un comunicat per part del FinCEN en què s’acusava a l’entitat financera de permetre operacions per blanquejar diners procedents del crim organitzat internacional. El mateix dia, el govern andorrà, a través de l’Institut Nacional de Finances (INAF), va intervenir el banc i dos dies més tard va destituir el seu consell d’administració. També la mateixa setmana, la justícia va ordenar l’ingrés a presó provisional de Miquel, tot i que fa un any va sortir en llibertat, estant cinc mesos més sota arrest domiciliari. Pel que fa a la continuïtat de l’entitat, l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va assumir-ne la seva tutela després de la seva intervenció i va ser l’encarregada de traspassar tots els fons lícits de l’entitat a la seva hereva, Vall Banc, que va obrir l’11 de maig de 2016.
