El 3r Congrés d’Història dels Pirineus, que tindrà lloc entre els dies 16 i 18 de juny a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella, ja compta amb prop d’un centenar d’inscrits. Aquest fet, segons el director de l’Institut d’Estudis Andorrans, Jordi Guillamet, és un ‘èxit’ perquè ‘demostra que ha generat molt interès’. Aquest dijous s’ha presentat el congrés, on s’ha explicat la temàtica de les conferències i de les comunicacions, on un gruix important d’aquestes tindrà a veure amb Andorra.
L’Institut d’Estudis Andorrans, juntament amb UNED de la Seu d’Urgell i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell ultimen els detalls del 3r Congrés d’Història dels Pirineus. Per recordar els orígens d’aquest congrés cal remuntar-se a l’any 1988, quan se’n va organitzar el primer; el 2n va ser l’any 1999 i fins ara no s’havia tornat a pensar en l’organització d’aquest. L’objectiu, tal com ha dit el
Carles Gascón, professor del Centre Associat de la UNED-la Seu d’Urgell, Secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell és ‘canalitzar els estudis sobre la temàtica’ i donar a conèixer la història dels Pirineus de forma transversal, entre d’altres. Així la intenció és donar continuïtat a l’esdeveniment.
Els actes començaran el 16 de juny amb l’acte inaugural a l’Església de la Immaculada del Seminari Diocesà La Seu d’Urgell , amb la conferència "Los confines del Pirineo: una mirada romana", de la Dra. María Jesús Peréx Agorreta, Degana de la Facultat de Geografia i Història de la UNED.
El 17 de juny, a la sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, obrirà les jornades la ponència: “El paper comercial dels Pirineus durant l’edat moderna”, a càrrec del Dr. Patrici Pojada, professor de la Universitat de Perpinyà i Director Adjunt del Centre de Recerques sobre Societats i Entorns Mediterranis.
L’inici del segon bloc anirà a càrrec del Dr. Josep Calvet Bellera, membre del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida, amb la ponència “Els Pirineus i la Segona Guerra Mundial: aliats, jueus i nazis busquen refugi a l’Espanya franquista”.
A la tarda serà el torn de la ponència “El Bisbat d’Urgell, segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca”, a càrrec del Dr. Carles Gascón Chopo, professor del Centre Associat de la UNED-la Seu d’Urgell, Secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.
Finalment, el bloc 4 estarà centrat en “Espacios de montaña: poblamiento y recursos naturales en los Pirineos centrales aragoneses (ss. XI-XV)”, a càrrec del Dr. Juan Utrilla Utrilla, catedràtic del Departamento de Historia Medieval de la Universidad de Zaragoza.
EL darrer dia del congrés, el 18 de juny, s’obrirà amb la ponència: “L’art rupestre paleolític dels Pirineus, art sense fronteres”, a càrrec del Dr. Sergio Ripoll López, Professor del Departament de Prehistòria de la UNED. Tot seguit es farà la cloenda acadèmica del congrés i la jornada finalitzarà amb la visita guiada al nucli antic de la Seu d'Urgell.
Després de cada ponència, que tindrà una durada de 30 minuts, es donarà pas a les comunicacions, dividides amb les mateixes temàtiques que els blocs.
D’aquesta manera, les comunicacions tindran una durada de 10 minuts, i la temàtica que compta amb més participació és la referent a l’art. Al bloc 1, Producció i intercanvi en el marc d'una economia de muntanya, n’hi ha 12; al bloc 2, Diversificació social de les comunitats pirinenques, s’han presentat 9 temes; al bloc 3, Realitats polítiques i administratives en l'àmbit pirinenc, se n’han registrat 7; al bloc 4, l’assentament i hàbitat en un medi complex, 6; i al bloc 5, Expressió artística i cultural als Pirineus, hi ha un total de 16 comunicacions.
Sobre les comunicacions centrades en Andorra, cal destacar les que tindran a veure amb el Jaciment de la Margineda i amb la Feixa del Moro (Sant Julià de Lòria). Les de l’Alt Urgell versaran, d’una banda, sobre estudis dels efectes de la Guerra Civil a la Seu d’Urgell, i de l’altra es presentaran els resultats sobre la intervenció arqueològica a la façana nord de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on es poden observar indicis d’aquest temple primitiu paleocristià, datat entre el segle V i VI.
Es pot consultar el programa sencer a http://www.3rcongresdhistoriadelspirineus.ad
