06:31h. Divendres, 23 Febrer de 2018

SINDICATURA MUNICIPAL DE GREUGES

Anna Martí i Pellicer, nomenada per unanimitat Síndica Municipal de Greuges de la Seu d’Urgell

La nova Síndica va ser regidora durant vint anys (1987-2007), quinze dels quals al govern municipal com a regidora responsable de l’àrea d’Ensenyament i Cultura. També ha estat, al llarg de la seva vida professional, professora de llengua i literatura catalanes a l'IES Joan Brudieu de la Seu d'Urgell

Anna Martí i Pellicer. Foto: Facebook de Ràdio Seu
Anna Martí i Pellicer. Foto: Facebook de Ràdio Seu

El Ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va aprovar aquest dilluns, amb la unanimitat de tots els regidors i regidores del consistori, el nomenament d’Anna Martí i Pellicer com a nova Síndica Municipal de Greuges. La nova Síndica local substitueix Àngel Rúbio i Salvador, qui ha estat al capdavant de la institució durant 10 anys (2008-2018), just fins el mes de gener passat.

A l’acte de nomenament, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, Anna Martí va reconèixer i agrair la feina dels Síndics que l’han precedit, Joan Massa i Àngel Rúbio, i va explicar que encetava aquesta nova etapa amb “molta il·lusió” i que entén aquest càrrec com un servei públic que li permetrà fer de mitjancera amb les persones. “Sempre m’ha agradat de manera molt especial el tracte amb la gent i en tinc força experiència, tant de tots els anys de trajectòria política com també de la llarga etapa professional en el món de l’educació”, va afirmar Anna Martí.

Anna Martí, una vida dedicada a l’ensenyament i a la política cultural

Anna Martí i Pellicer va néixer a Arfa, al municipi de Ribera d’urgellet, el 1954, però als 10 anys ja es va traslladar a viure a la Seu d’Urgell.  És llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana, per la Universitat de Barcelona. Ha treballat durant 41 anys a l’IES Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, on ha exercit com a professora (catedràtica) de llengua i literatura catalanes. Actualment és professora tutora  de llengua catalana al centre associat de la UNED de la Seu d’Urgell. Va ser regidora de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell durant vint anys (1987-2007), quinze dels quals al govern municipal com a regidora responsable de l’àrea d’Ensenyament i Cultura. Cal destacar la seva etapa com a regidora de l’Àrea de Cultura durant l’anomenada “Olimpiada Cultural”.

Joan Massa i Àngel Rúbio, els predecessors en el càrrec

La institució de la Sindicatura Municipal de Greuges de la Seu d’Urgell es va posar en marxa el 3 de març l’any 2003, amb el nomenament, per unanimitat, de qui va ser el primer Síndic Municipal Joan Massa i Sarrado. Joan Massa, teòleg i exsecretari general dels Serveis del Copríncep d'Andorra, llicenciat en dret i filosofia va representar en aquells moments la voluntat de consens i l'aglutinador de les diferents sensibilitats, polítiques existents al consistori. Joan Massa va posar en marxa, a efectes pràctics, la institució del Síndic a la Seu i va bastir una petita estructura, simple però eficaç, que va contribuir a donar a conèixer el defensor del ciutadà de portes enfora.

Àngel Rúbio, una dècada com a Síndic

Àngel Rúbio i Salvador va ser nomenat, per unanimitat de tots els grups municipals, Síndic Municipal de Greuges de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell el 14 de gener de 2008 i ha ocupat el càrrec fins el 14 de gener del 2018. Rúbio, que havia estat dotze anys regidor de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, era un bon coneixedor de l’administració local i ha portat a terme una gran activitat com a Síndic. Al llarg d'aquests deu anys, el Síndic Àngel Rúbio ha atès més de 1.500 peticions, de les quals 132 han estat queixes.També ha tractat un total de 1.331 consultes.

15 anys d’una institució de defensa de la ciutadania

D’ençà de la seva creació el 2003, la Seu d’Urgell és l’únic municipi de l’Alt Pirineu que contempla la Sindicatura Municipal de Greuges. Aquesta és una figura que té la funció d'atendre les queixes i peticions efectuades pels ciutadans i que té el mandat de vetllar perquè es compleixin els drets dels ciutadans en les seves relacions amb l'Ajuntament i els organismes que en depenen. La institució del defensor del ciutadà s'entén com un nou punt de proximitat i de relació entre la ciutadania i el món local.